El riu Llobregat: un espai social i ple de vida

Amb la urbanització dels sistemes dunars al llarg del segle XX, les platges metropolitanes han quedat en una situació de vulnerabilitat. La presència d’infraestructures “dures”, com ara passejos marítims, murs o espigons a primera línia de la costa, implica més vulnerabilitat respecte als temporals, perquè l’energia de les onades hi impacta de manera més concentrada i pot produir més danys. Aquest increment de l’energia que impacta al litoral també comporta que no es pugui sedimentar la sorra per formar platges; és a dir, a les zones on s’han fet aquestes construccions és molt difícil que hi torni la sorra. Per contra, la presència de platges i sistemes dunars dissipa l’energia quan l’onatge o els temporals impacten en la primera línia de la costa, ja que exerceixen de “molla apaivagadora”. Les dunes metropolitanes actuen com a reservori de sorra i com a primer escut de protecció, i tenen una funció ecològica, social i ambiental de primer nivell. Segons l’AMB, s’haurien d’evitar actuacions d’emergència i caldria optar per la planificació d’intervencions a mitjà i a llarg termini que estabilitzin les platges, tal com l’AMB fa anys que reivindica al Ministeri per a la Transició Ecològica.

El treball d’anàlisi de la biodiversitat a l’àmbit metropolità del Llobregat conclou, d’altra banda, que es tracta d’un espai fluvial amb més de 2.500 espècies de flora i fauna, de les quals 336 són protegides. Aquests indicadors corroboren la vitalitat d’aquest espai natural i la seva importància dins la infraestructura verda metropolitana amb relació a la biodiversitat. L’AMB, dins les seves competències de manteniment i gestió d’aquest espai fluvial, pretén seguir fent compatibles la preservació ecològica i l’ús social.

Jesús Fernández, cap de Servei Infraestructura Verda de l’AMB, remarca que el fet de contenir aquesta gran presència de flora i fauna dona a l’espai natural del Llobregat una important funció de ser un connector ecològic estratègic en l’àmbit metropolità.

Els mostrejos han fet possible identificar espècies de papallones diürnes i líquens que mai no s’havien observat a l’àrea metropolitana de Barcelona. A més, les dades recopilades des de l’any 2000 fins a l’actualitat ens mostren que un 85% de les espècies d’ocells identificades a Catalunya s’han detectat a l’espai fluvial del Llobregat.

Quasi el 30% de les espècies detectades durant aquest estudi estan protegides, i en destaquen el 80% dels amfibis (granotes, gripaus, tritons i salamandres) i més del 70% dels ocells. L’objectiu de l’estudi ha estat identificar els principals espais d’interès per a la biodiversitat i plantejar mesures per millorar-la i potenciar-la a través d’eines de gestió. Durant dos anys, l’AMB ha fet un exhaustiu treball de camp amb la recopilació d’informació, explotació de dades i anàlisi dels resultats.

D’aquest treball es conclou que hi ha una diferència rellevant entre el tram alt i el tram baix d’aquesta part del Llobregat, en què la part baixa del riu, i en especial el delta, és un punt d’alta concentració de biodiversitat on podem trobar espècies úniques a Catalunya. Tot i això, s’han identificat altres espais d’interès en altres zones del riu, com ara les àrees forestals de Pallejà, els aiguamolls de Molins de Rei, els penya-segats de ca n’Albereda, els prats i herbassars del Parc Agrari o les diferents rieres i torrents que desguassen al riu Llobregat. Dins d’aquest treball trobem propostes per millorar la biodiversitat i preservar ambientalment la zona. La restitució d’usos tradicionals com la pastura, la recuperació d’espècies amenaçades com la reineta o el tòtil i la construcció de refugis o passos de fauna, en són els exemples més rellevants.

Un segon estudi de l’àmbit metropolità del riu Llobregat ha analitzat la dificultat o facilitat de la fauna terrestre per desplaçar-se entre espais com ara Collserola, el riu i les muntanyes del Baix Llobregat i el Garraf. L’estudi constata que es tracta d’un espai amb molta fragmentació territorial a causa de la superposició d’infraestructures viàries i ferroviàries. En aquest entorn, cal remarcar la funcionalitat de la xarxa de rius i torrents com a corredors ecològics. La major part de les deteccions de fauna s’han fet a prop de cursos fluvials. En destaquen el torrent de Batzacs i el torrent de la Font entre Collserola i el riu Llobregat, el torrent dels Bufadors i la riera de Corbera entre Ordal i el riu Llobregat, i la riera de Sant Climent i la riera de Canyars entre el Garraf i la plana deltaica del Llobregat.

Tanmateix, la qualitat connectora de la xarxa fluvial de l’àmbit d’estudi encara té molt potencial de millora, ja que el 87% dels trams presenten una qualitat insuficient segons els criteris hidromorfològics. Dins l’àmbit d’estudi s’han analitzat 192 passos, que si estiguessin ben adaptats per a la fauna permetrien esquivar la majoria de les barreres existents. No obstant això, actualment més de la meitat no compleixen els requisits de funcionalitat. Dels passos teòricament funcionals, només s’ha registrat activitat faunística en un 62%, mentre que en aquells passos de fauna sense característiques funcionals s’ha detectat activitat faunística en un 42% dels casos mitjançant càmeres de fotoparany. L’informe proposa un total de 200 punts d’intervenció amb gairebé 500 actuacions sobre els 16 eixos de connectivitat que inclouen els principals corredors. El cost total d’aquesta transformació és de 23 milions d’euros.