“Serà un pregó festiu”

Sí, sobre­tot perquè el plan­te­ja­ment és dife­rent dels pre­gons que s'han fet fins ara i com a artis­tes és un repte com­plex assu­mir-ho. És obvi que el nos­tre ani­ver­sari començarà i aca­barà a la Bis­bal, però també és cert que la relació directa de la Prin­ci­pal amb Girona és extra­or­dinària.

Els pre­gons solen ser això, vivències, però l'objec­tiu bàsic és que sigui un pregó fes­tiu i no ani­rem a rei­vin­di­car res. Hem vol­gut que tots els actes del 125è ani­ver­sari siguin plu­rals i corals i el pregó de Girona ho com­pleix a la per­fecció.

Sí, és el que fem nosal­tres i la por­ta­rem a la plaça del Vi. No serà un con­cert ni serà un pregó, però hi haurà música giro­nina i de com­po­si­tors giro­nins.

Sí, molt. Sóc gironí i m'ha fet molta il·lusió rebre l'encàrrec. Alguna vivència hau­rem d'expli­car, sobre­tot perquè farà just un any de la mort de Josep Via­der, que era el meu mes­tre. I sí, també serà un dia espe­cial perquè cau just en el dia del meu ani­ver­sari.

Sí, en bona part caldrà impro­vi­sar i som cons­ci­ents que serà un salt sense xarxa, però el dis­seny musi­cal fun­ci­o­narà i la pan­ta­lla de la plaça de ben segur que ens aju­darà si allò que hi passa no passa al balcó de l'Ajun­ta­ment.

Sobre­tot unes Fires amb fred. Recordo que era habi­tual que estre­nes­sis l'abric en aque­lla època i això ha can­viat. Amb el temps he anat vivint les Fires de manera dife­rent. De jove, vin­cu­lat amb la festa i les bar­ra­ques, després por­tant els nanos a les atrac­ci­ons... És una època en què la presència de la Devesa hi fa molt. També perquè és la meva ciu­tat i només per això ja vius aquests dies de manera espe­cial.

En un molt bon moment gene­ra­ci­o­nal. La mit­jana actual de l'orques­tra és d'uns 40 o 50 anys i crec que tenim els objec­tius artístics molt clars i ben dis­se­nyats. A més, tenim prou ambició per assu­mir nous rep­tes que estem defi­nint i que ani­rem donant a conèixer.

Bé, el nos­tre món l'està patint com tots. En aquests anys han cai­gut mol­tes orques­tres. A nosal­tres, la vari­e­tat de regis­tres i espec­ta­cles que podem ofe­rir ens per­met resis­tir. Ens hem d'anar reno­vant i amb la crisi cal ima­gi­nació. Un dels avan­tat­ges és que com a cobla ja sona sola i neces­si­tem poca infra­es­truc­tura per anar als llocs. També som cons­ci­ents que les fes­tes majors ens han anat ali­men­tant tots aquests anys. Ens agrada molt perquè ens per­met fer gira i can­viar d'esce­nari d'un dia per l'altre i de públic. Un dels avan­tat­ges és que tots els músics que for­mem l'orques­tra tenim una gran ver­sa­ti­li­tat.

Bé, crec que cal dife­ren­ciar tres con­cep­tes, com són la sar­dana, la cobla i el sar­da­nisme. La sar­dana és un ele­ment més que amb la reno­vació de les cobles i el fet que ara hi hagi gent jove crec que l'estem sal­vant, per bé que entenc que també cal dife­ren­ciar clara­ment la sar­dana com a dansa i sar­dana com a música. Pel que fa al sar­da­nisme, fa anys que defenso que cal un punt de reno­vació men­tal, perquè no tot s'acaba en el nom­bre d'actes.

Sí, em van nome­nar quan en tenia 26 i era una aposta de risc. L'ajuda dels músics és fona­men­tal, però cal tre­ba­llar molt perquè és una feina dura però també molt agraïda.