Canals

Els mestres oblidats

El Museu d'Art recupera la figura de Pep Colomer, de qui s'acaba de recopilar en dos volums l'obra completa, i la Fundació Valvi rescata la sensibilitat inconfusible de l'empordanès Joan Sibecas

Una impor­tant expo­sició antològica al Museu d'Art (MD'A) que s'inau­gura dis­sabte dia 26 per­metrà als giro­nins retro­bar-se amb l'obra de Pep Colo­mer (Girona, 1907-1994), pin­tor, dibui­xant, dis­se­nya­dor, deco­ra­dor i, al final de la seva vida, també pen­sa­dor que va tenir un paper des­ta­cat durant la República i va esco­llir un dis­cret ano­ni­mat en la post­guerra. Poc abans de morir, el 1994, es va des­dir del propòsit de des­fer-se de tota l'obra que encara con­ser­vava al seu taller i va deci­dir lle­gar-la al Museu d'Art, els res­pon­sa­bles del qual van des­co­brir amb sor­presa que el fons el for­ma­ven cap a tres-cen­tes peces que ja es cre­ien des­a­pa­re­gu­des i de gran valor històric. Amb aquest mate­rial, en bona part inèdit, junt amb nom­bro­ses pin­tu­res i dibui­xos pro­ce­dents de col·lec­ci­ons par­ti­cu­lars, la Fun­dació Colo­mer-Sanz ha orga­nit­zat l'antològica que es pre­senta ara per Fires i ha edi­tat l'Obra com­pleta de l'artista en dos grui­xuts volums. Aquest exhaus­tiu tre­ball de recu­pe­ració per­met res­se­guir una tra­jectòria clau en la Girona dels anys trenta, com a com a impul­sor dels Amics de les Arts, de la Fira Comer­cial o de la revista Víctors i com un dels prin­ci­pals moder­nit­za­dors de l'inte­ri­o­risme a casa nos­tra al cos­tat del seu soci Fran­cesc Gallos­tra.

L'altre gran retro­ba­ment que pro­posa la pro­gra­mació de Fires serà amb l'empor­danès Joan Sibe­cas (Vila­lant, 1928-Avi­nyo­net de Puig­ventós, 1969), que la Fun­dació Valvi res­sus­cita fins al 2 de novem­bre en una de les pri­me­res expo­si­ci­ons que es dedi­quen a aquest artista sen­si­ble, extra­or­di­nari i incom­pren­si­ble­ment mar­gi­nat, des de la seva mort pre­ma­tura, als 41 anys. Sibe­cas: ordre en lli­ber­tat aplega cap a un cen­te­nar d'obres pro­ce­dents en bona part de la col·lecció fami­liar, mol­tes mai expo­sa­des en públic i con­ser­va­des amb autèntica devoció pel seu fill, Miquel Àngel Sibe­cas, fins que ell mateix també va morir i li van pren­dre el relleu la dona i la filla. Mem­bre de la colla de la fonda Roca de Figue­res, junt amb Car­les Fages de Cli­ment, Felip Vilà i Eva­rist Vallès, Sibe­cas va ron­dar sem­pre l'abs­tracció, en aquells anys sei­xanta temp­tats per l'infor­ma­lisme, però va tro­bar el seu camí per­so­nal en una figu­ració intros­pec­tiva que acon­se­gueix els seus millors efec­tes en la repre­sen­tació del pai­satge urbà i en els bode­gons de les seves roses ino­bli­da­bles.

El ‘Magistral Ministral'

La Casa de Cultura de Girona inaugura el dissabte 26 d'octubre (12 h) l'exposició Magistral Ministral, que reivindica, avançant-se a la commemoració del seu centenari, l'escriptor, mestre, editor, dramaturg i guionista de ràdio i televisió Jaume Ministral i Masià (Girona, 1914-Barcelona, 1982). Autor del retrat costumista Ciutat petita i delicada (1975), una de les cròniques més citades dins la construcció de l'imaginari gironí, Jaume Ministral és avui molt poc recordat, a pesar de la gran popularitat que va arribar a tenir als anys seixanta i setanta, sobretot com a guionista per a la sèrie televisiva de Joan Capri Doctor Caparrós (1979) i per la seva dedicació a la novel·la de gènere, en especial la sèrie policíaca que va publicar a principis dels cinquanta amb el pseudònim de J. Lartsinim (el seu propi cognom al revés). Magistral Ministral, que reunirà material de l'arxiu familiar, es podrà veure fins al 14 de desembre.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.