Josep Cartañà

Va néixer a Vila­verd (Conca de Bar­berà) el 1875. Era canonge de la seu de Tar­ra­gona, el car­de­nal Vidal i Bar­ra­quer el va pro­po­sar com a bisbe de la seu de Girona i va estar nome­nat direc­ta­ment per Pius XI, sense inter­venció del govern. Va rebre la con­sa­gració epis­co­pal el 22 d'abril de 1934. Cartañà, sin­to­nit­zava més amb la línia intran­si­gent del bisbe de Toledo, Isi­dre Gomà. Quan va escla­tar la Guerra Civil, Cartañà tenia 60 anys. Sal­vat gràcies a la inter­venció de Ven­tura Gas­sol, es va pas­sar a l'España Naci­o­nal, va aju­dar la causa fran­quista i es va pro­nun­ciar en con­tra de Vidal i Bar­ra­quer, arran de la publi­cació de la Carta Colec­tiva del Epis­co­pado Español, escrita per Gomà. Va pro­pug­nar la ren­dició del pre­si­dent Com­panys a Franco i va inten­tar san­ci­o­nar els sacer­dots refu­gi­ats a París hos­tils al Movi­mi­ento. El 10 de març del 1939, va tor­nar a ocu­par la diòcesi de Girona. No va aixe­car la veu davant la ven­jança dels ven­ce­dors, ni en con­tra de la sentència de Car­les Rahola. Era de caràcter fort i per fer-se obeir pels cape­llans uti­lit­zava la frase: «Lo dret canònic sóc jo.» Va gover­nar la seu 29 anys.