Josep Cartañà

Va néixer a Vilaverd (Conca de Barberà) el 1875. Era canonge de la seu de Tarragona, el cardenal Vidal i Barraquer el va proposar com a bisbe de la seu de Girona i va estar nomenat directament per Pius XI, sense intervenció del govern. Va rebre la consagració episcopal el 22 d'abril de 1934. Cartañà, sintonitzava més amb la línia intransigent del bisbe de Toledo, Isidre Gomà. Quan va esclatar la Guerra Civil, Cartañà tenia 60 anys. Salvat gràcies a la intervenció de Ventura Gassol, es va passar a l'España Nacional, va ajudar la causa franquista i es va pronunciar en contra de Vidal i Barraquer, arran de la publicació de la Carta Colectiva del Episcopado Español, escrita per Gomà. Va propugnar la rendició del president Companys a Franco i va intentar sancionar els sacerdots refugiats a París hostils al Movimiento. El 10 de març del 1939, va tornar a ocupar la diòcesi de Girona. No va aixecar la veu davant la venjança dels vencedors, ni en contra de la sentència de Carles Rahola. Era de caràcter fort i per fer-se obeir pels capellans utilitzava la frase: «Lo dret canònic sóc jo.» Va governar la seu 29 anys.