Albert Casals Puig

Tiet, perquè ens has fet això? Dimarts, sor­tint de l'escola espor­tiva vaig veure la meva tieta que em venia a reco­llir, vaig tro­bar-ho estrany, alguna cosa havia pas­sat... però no em podia ima­gi­nar que fos una cosa tan ter­ri­ble! Tinc 9 anys i sóc ple­na­ment cons­ci­ent de les coses, però això és massa per mi, no em puc ima­gi­nar que no veuré mai més el meu tiet; un tiet que ens esti­mava a en Marc i a mi amb boge­ria, ens feia jugar, riure, somiar... Estic pas­sant els pit­jors moments de la meva vida. Cada dia, quan em des­perto, vull desit­jar que tot ha estat un mal­son. Tiet, t'esti­mem moltíssim i se'ns farà molt dur no poder-te abraçar mai més.

Pol Casals

Albert, has estat un cunyat exem­plar, no he sen­tit mai una mala paraula sor­tida de la teva boca, un mal gest cap a ningú, sem­pre volent-nos aju­dar amb el que fes falta, sem­pre fent-nos veure les coses en posi­tiu, amb aquests bons sen­ti­ments i aquest cor tan gran. Albert, et tro­ba­rem molt a fal­tar!!

Carme Igle­sias

Quins ger­mans no s'han dis­cu­tit mai? Doncs nosal­tres! L'Albert i jo no hem tin­gut mai cap dis­cussió, el meu germà m'ha ense­nyat mol­tes coses i molt bones, sem­pre hem estat molt units i cada cop que l'he neces­si­tat l'he tin­gut de seguida al meu cos­tat. La vida és injusta, molt injusta. Una per­sona amb el cor tan gran i que pre­ci­sa­ment hagi estat aquest el que t'ha fallat! Però Albert, nosal­tres et durem tota la vida dins el nos­tre.

T'esti­mem moltíssim, Albert, i se'ns farà impos­si­ble reom­plir el teu buit. Et tro­ba­rem molt i molt a fal­tar.

Joan Casals