Sobredosi de pel·lícules

Fa temps que les pel·lícules no són l'estrella a televisió. No tenen el paper destacat que abans compartien amb els esports, com a grans productes (tant per preu com per audiència). Ara normalment són un recurs per tapar forats a la graella, excepte la dosi setmanal de grans estrenes, que tampoc té els alts números de fa anys. Els films ja no encapçalen, en general, els rànquings: ara la ficció preferida són les sèries. Però arriben els dies de festa i llavors és el torn del cinema. Aquests dies n'hi ha hagut un bon empatx. Anem al més recent: tant el dia 5 com el 6 hi ha hagut quatre pel·lícules de primer ordre competint en prime time en les cinc grans cadenes (només TV3 va emetre futbol el 5 i Cuatro, House el 6). Gràcies a l'emissió sense anuncis, han arrasat els films de La 1 i la resta com a molt han arribat al 13 o 14%. Independentment, però, de la distorsió causada per la supressió de publicitat a TVE, era lògic que no totes podien funcionar. No entenc perquè totes les cadenes guarden per a les grans dates un munt de superestrenes si segurament un altre dia, en què tota la competència no fes el mateix, tindrien més audiència. Pel·lícules importants que podrien liderar han quedat per sota del 10%.