«Més dinamita»

El títol ja és tota una decla­ració d'inten­ci­ons: tor­nen recar­re­gats, amb ganes de ser més explo­sius que mai. Ells par­len d'evo­lució, però el cert és que Més dina­mita –estre­nat dime­cres a TV3– és bàsica­ment el mateix que les diver­ses tem­po­ra­des de Dina­mita i Tri­lita, incor­po­rant-hi, això sí, lògica­ment, els can­vis que hi ha hagut a la soci­e­tat en aquests anys. I és que ja en fa deu del pri­mer Dina­mita. En tot, cas El Tri­ci­cle té una solvència con­tras­tada, també en tele­visió, que ara ha tor­nat a demos­trar. Si hagués de bus­car-hi nove­tats, can­vis, em que­da­ria amb dues poten­ci­a­ci­ons que són dos encerts: els lli­gams entre gags, ara més evi­dents, i la major presència de l'ànima del xou, és a dir, dels mem­bres d'El Tri­ci­cle. El pri­mer capítol va tenir com a lli­gam la visita dels per­so­nat­ges a la con­sulta d'un psi­co­a­na­lista, un recurs tòpic però que no per això dei­xava de fun­ci­o­nar. Un altre punt encer­tat va ser la roda de premsa final en els títols de crèdit; espero que sigui una secció fixa. Amb aquesta estrena, TV3 té ara un espai d'humor cada dia en l'access prime time (Crackòvia, APM, Més dina­mita, Polònia i Zona zàping), i és l'oferta més potent de la cadena: tots fun­ci­o­nen millor que els espais de prime time dels quals són telo­ners.