el zàping
GEMMA BUSQUETS
‘Dark’, el misteri que ve d’Alemanya
No tota la ficció europea de qualitat es limita al nordic noir –ja fa deu anys de l’estrena de l’original danesa que va originar The Killing– i a les produccions britàniques, sempre amb un segell de qualitat que les distingeix, sigui en drames històrics o en sèries policials de tall realista. La sèrie alemanya Dark , que es pot veure a l’oferta de Netflix, s’afegeix a la llista de l’audiovisual continental per tenir en compte dins l’allau de títols nord-americans. La trama és clàssica, fins i tot l’escenari –un petit poble a la Selva Negra, on gairebé sempre hi plou–, perquè desapareix un nen. I un altre. Però el misteri s’eixampla més enllà de la desaparició dels nens. Els primers episodis, que assenten càtedra i són cabdals perquè l’espectador continuï pitjant el botó del següent, en estètica, ambientació i plantejament narratiu, recorden l’excel·lent sèrie francesa The Revenants. Molt ben tramada, amb un trencaclosques temporal, que en el seu moment va iniciar Perdidos, Dark també fa una picada d’ullet a la moda nostàlgica pels anys vuitanta, que Stranger Things va iniciar. No és un simple flashback a Dark. La narració de les vides paral·leles, el muntatge entrecreuant passat i present s’explica. A mesura que avances en els episodis, es demostra com els guionistes ho tenien ben apamat des del minut u –tot és connectat, diuen a la sèrie– i sobretot quan un dels protagonistes, el petit, fan de Houdini, ens recorda que per veure el truc no es tracta d’on sinó de quan.