La TDT serà de pagament, o no serà (1)

La programació de la tele és cada dia una mica més dolenta. Gairebé ni se'n salven ni els informatius: s'hi observa un creixement de la frivolitat, començant per les gracietes dels presentadors i acabant pel sensacionalisme, especialment en els grans reportatges. De la tele, el més interessant és la ficció, i encara. Els moments de màxima audiència televisiva s'omplen de sèries. Totes les cadenes n'estrenen obsessivament, ho proven per si enganxen un filó. De producció pròpia i de compra, d'aquelles que ja han tingut èxit a altres països, especialment als Estats Units; en fan una mala promoció, fracassen i les arraconen, fent la guitza als que s'hi havien enganxat. A internet s'hi connecten ànimes caritatives que et permeten –si tu també ho permets– descarregar els capítols, sovint en versió original (gravats en primera emissió als EUA). Els que no saben anglès no han de patir, perquè els capítols són subtitulats per equips de voluntaris. Essent la tele d'avui un nyap tan horrorós, no és gens estrany que la gent prefereixi fer-se la programació particular, gràcies a internet. La resposta vindrà de la butxaca: connexió a la xarxa més cara i TDT de pagament.