Televisions locals, l'EGM i crisi

Quan es fan públics els índexs d'audiència, amb prou fei­nes ningú no fa cas de les tele­vi­si­ons locals. «Aaaah!, Divi­deix i ven­ceràs», diria l'eloqüent Fer­ran Mone­gal, citant Napoleó, el qual, de fet, citava Juli Cèsar: «Divide et vin­ces». Segons l'Enquesta Gene­ral de Mit­jans, l'audiència de les teles locals és d'un mise­ra­ble 0,6%. Hi ha alguna cosa que no qua­dra. El vene­ra­ble Mone­gal seria tan popu­lar a Cata­lu­nya si el seu pro­grama no el veiés ni l'1% de l'audiència? Va, home, va! Que l'hagin escar­nit al Polònia hi ha fet molt, però hi ha fet molt més la Xarxa de Tele­vi­si­ons Locals (XTVL). Tan­ma­teix, les agències de publi­ci­tat i els anun­ci­ants fan massa cas a l'EGM i a qual­se­vol share ofi­cial. Em consta que als anys noranta, l'Alcalde fil directe, de Tele­visió de Girona, tenia una audiència del 20%. Poc que sor­tia a cap índex. Res, ni una traça. La crisi ha agreu­jat la situ­ació de les teles locals. Ara mateix, TVGi acaba d'aco­mi­a­dar vuit tre­ba­lla­dors i ha fet una pre­ju­bi­lació. La ciu­tat dels lli­bres, de Xavier Car­ma­niu, i el Tot Rodó d'en Xicu Car­cassés eren molt grans. I l'aigua que baixa: TVGi no serà l'única a lle­par. Si ho mirem tot per audiències, segu­ra­ment devem publi­car massa poques crítiques de McDo­nald's i de Coca-Cola.