Comunicació

ràdio

Gemma busquets

Les ràdios que estimen la música

Són emissores amb prestigi i rellevància social; un estudi reivindica la seva funció de servei públic

Quan pen­sem en ser­vei públic a la tele­visió i a la ràdio, ho rela­ci­o­nem amb infor­mació i amb canals de notícies 24 hores. La música, però, té un pes des­ta­ca­ble en les pro­gra­ma­ci­ons radiofòniques i, en els orígens del mitjà, va ser un dels pri­mers con­tin­guts d'espe­ci­a­lit­zació. Un estudi pre­miat pel Con­sell Audi­o­vi­sual de Cata­lu­nya (CAC) rei­vin­dica el valor de la música com a con­tin­gut cul­tu­ral i, per tant, la seva funció de ser­vei públic. La inves­ti­gació estu­dia qui­nes carac­terísti­ques té el con­cepte de ser­vei públic en la ràdio espe­ci­a­lit­zada en música a l'Estat espa­nyol fixant-se en les emis­so­res públi­ques. I en con­cret, de les dues prin­ci­pals cor­po­ra­ci­ons, la Cor­po­ració Cata­lana de Mit­jans Audi­o­vi­su­als (CCMA) – Cata­lu­nya Música i iCat.​cat – i RTVE – Radio Clásica i Radio 3 –. La seva autora, Lola Costa, va pre­sen­tar l'estudi com a tesi del pro­grama de doc­to­rat en con­tin­guts de comu­ni­cació en l'era digi­tal a la Uni­ver­si­tat Autònoma de Bar­ce­lona (UAB). Més enllà de la ves­sant acadèmica, hi havia també una moti­vació melòmana. Costa, oient de ràdio des de petita, també és estu­di­ant de música. L'objec­tiu d'anàlisi s'ha cen­trat en gèneres musi­cals com la clàssica, l'indie i d'altres fora del focus més popu­lar com el jazz o la d'arrel tra­di­ci­o­nal i que són “herència exclu­siva del ser­vei públic radiofònic”, escriu l'autora en les con­clu­si­ons. Històrica­ment, les emis­so­res pri­va­des han optat per la radiofórmula de música més popu­lar.

La rei­vin­di­cació de la música com a ser­vei públic, que defensa la tesi de Costa, però, no es tras­llada en ter­mes legis­la­tius ni en els docu­ments cor­po­ra­tius en un sen­tit pro­tec­ci­o­nista. “Dins l'àmbit de les polítiques de comu­ni­cació es dóna molt poca importància a la ràdio musi­cal pública en detri­ment de la tele­visió o per exem­ple d'Inter­net”, explica Lola Costa. I afe­geix: “Són emis­so­res que tenen un pres­tigi social des­ta­ca­ble, tra­dició i un públic, però les matei­xes cor­po­ra­ci­ons no les blin­den d'alguna manera per pro­te­gir aquest ser­vei públic.” L'autora con­si­dera que si no hi ha un interès específic per pro­te­gir-les amb tex­tos con­crets com s'ha fet en altres emis­so­res de cor­po­ra­ci­ons a Angla­terra, França i als països nòrdics, “aques­tes emis­so­res estan en una situ­ació de perill” i, per tant, no tenen jus­ti­fi­cació i es poden “tan­car” en el cas d'un con­text de crisi i reducció pres­su­postària.

Tan­ca­ment d'iCat de l'FM

En la inves­ti­gació es recull el cas d'iCat.​cat i es recalca el fet que quan va néixer, fa 10 anys, per Sant Jordi del 2006, va ser­vir de cata­pulta per als músics emer­gents cata­lans i ha estat “una de les seves prin­ci­pals fun­ci­ons de ser­vei públic”. La marca iCat ha pas­sat per dife­rents eta­pes i en els ini­cis la pro­gra­mació pivo­tava sobre tres eixos: “con­sum cul­tu­ral, noves tec­no­lo­gies i suport musi­cal no comer­cial” (Par­la­ment de Cata­lu­nya, 2009). El 2012, arran de la situ­ació de crisi i en un pla de reducció de cos­tos de la CCMA, es va tan­car l'FM d'iCat, una decisió mati­sada amb l'afe­gitó de “poten­ciar el web”. El senyal es manté i s'hi sent un xiu­let per evi­tar que la freqüència sigui ocu­pada il·legal­ment. L'autora Lola Costa defensa que cal­dria recu­pe­rar l'antena. En aquest sen­tit, la nova direcció de Cata­lu­nya Ràdio vol reva­lo­rar “una marca que té una estima molt impor­tant entre el sec­tor musi­cal del país”, segons asse­nya­lava en una entre­vista a El Punt Avui, arran del seu nome­na­ment, el nou direc­tor Saül Gor­di­llo. La nova pro­gra­mació d'iCat.​cat es va posar en marxa a prin­ci­pis de setem­bre i entre les nove­tats des­taca la ree­missió dels pro­gra­mes d'autor com El celo­bert de Lluís Gavaldà i Deli­ca­tes­sen d'Albert Puig, a Cata­lu­nya Ràdio els caps de set­mana a la mati­nada. Molts d'aquests pro­gra­mes estan pen­sats per con­su­mir-se, no en l'escolta directa, sinó a través de pod­casts.

Models dife­rents

El tre­ball també des­taca que en el cas de dues ràdios musi­cals que apa­rent­ment poden ser equi­va­lents, com són iCat.​cat i Radio 3, “no hi ha dupli­ca­ci­ons, un dels pro­ble­mes que es repe­tei­xen en el cas del ser­vei públic audi­o­vi­sual de l'Estat”. “Con­si­dero que no són iguals: van néixer en moments històrics molt deter­mi­nats amb rea­li­tats soci­als molt dife­rents i la música està molt rela­ci­o­nada amb la soci­e­tat.”

La inves­ti­gació des­taca que les emis­so­res musi­cals espe­ci­a­lit­za­des de les cor­po­ra­ci­ons públi­ques fan una funció pres­crip­tiva, des de fa temps; una carac­terística que s'emmarca en el ser­vei públic, a més de la llen­gua, la iden­ti­tat i l'impuls de la indústria cul­tu­ral. La reco­ma­nació i la des­co­berta s'han vin­cu­lat històrica­ment a les emis­so­res musi­cals. Pel direc­tor de Radio 3, Tomás Fer­nando Flo­res, la pres­cripció de la ràdio és el que la dis­tin­geix de la resta d'ofer­tes pre­sents a Inter­net. “La gent con­su­meix més música i a la vegada el con­sum es fa de manera més uni­for­mada i el que hem d'acon­se­guir és valo­rar una oferta com la de ràdio que ofe­reix una pres­cripció en aquest magma que és actu­al­ment la música.” Flo­res és un dels entre­vis­tats per l'autora de l'estudi amb l'objec­tiu de cop­sar l'opinió dels res­pon­sa­bles sobre el futur de la ràdio espe­ci­a­lit­zada musi­cal. Coin­ci­dei­xen en tres punts: el man­te­ni­ment d'aquesta funció pres­crip­tiva sumada a la importància dels con­tin­guts i l'adap­tació a les noves tec­no­lo­gies per cap­tar el públic més jove. La idea és que no s'ha d'espe­rar que l'oient vagi a bus­car la cançó a Spo­tify a veure què li reco­mana i què li agrada, sinó avançar-se a les apetències del públic.

30 anys de Cata­lu­nya Música

Quant als con­tin­guts, han de ser trans­ver­sals cul­tu­ral­ment, més enllà dels musi­cals, segons el direc­tor de Cata­lu­nya Música, Àlex Robles. També des­taca el fet de ser l'alta­veu de grans esde­ve­ni­ments. El futur d'aques­tes emis­so­res de gèneres específics és ofe­rir música en viu. El fet de pertànyer a la Unió Euro­pea de Radi­o­di­fusió (UER) –des del 2008, fet que va supo­sar un aug­ment de la pro­jecció inter­na­ci­o­nal de l'emis­sora– con­tri­bu­eix a l'oferta de con­certs, una de les bases de la pro­gra­mació de Cata­lu­nya Música i que des de la cor­po­ració pública es res­salta com un “fac­tor de com­pe­ti­ti­vi­tat”. Enguany des­ta­quen la tem­po­rada de con­certs de l'OBC, la tem­po­rada d'òpera del Gran Tea­tre del Liceu, la dels Amics de l'Òpera de Saba­dell, el cicle de con­certs de la Fun­dación Juan March, a banda de quinze títols operístics de la tem­po­rada del Metro­po­li­tan de Nova York. Aquesta set­mana, l'emis­sora de cànon clàssic ha ini­ciat una nova tem­po­rada, que coin­ci­deix amb el seu 30è ani­ver­sari. Com a nove­tats, dos pro­gra­mes: Tots els matins del món (de dilluns a diven­dres, de 7 a 11 del matí) i un nou magazín de tarda, Assaig gene­ral (de dilluns a diven­dres, de les 18 a les 20 h).

‘Bitcasters'
Actualment totes les emissores es poden escoltar en línia. A més, han aparegut els bitcasters, que són els canals temàtics que s'emeten exclusivament per Internet. En aquest sentit tenen una funció complementària i d'especialització de l'oferta principalment en gèneres i estils determinats. En el cas d'iCat.cat, es poden trobar canals d'iCatJazz –dedicat al jazz– iCatTrònica –sobre música electrònica–, TotCat –exclusivament de música en català– , iCatRumba –centrat en la rumba catalana– i iCatMón –el canal de músiques del món–. Quant a Catalunya Música, hi ha el canal CatClàssica, posat en marxa el 2008, que emet exclusivament obres d'autors catalans.
Emergent
Fórmula musical i espais específics
2006. El 2012 perd l'FM. Només web
Clàssica
Concerts i programes especialitzats
1987. L'any 2008 entra a la UER
Clàssica
Programes amb voluntat pedagògica
1965. Canvi el 2008 buscant l'oient jove
Urbana
Programes d'autor i funció prescriptiva
1979. Als 90, aposta per la radiofórmula


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia