«Karabudjan»

Les altes expectatives haurien d'estar prohibides. Quan una sèrie té un títol com Karabudjan, la cosa promet, t'esperes una ficció exòtica, diferent, sorprenent, innovadora. I en realitat ens hem trobat que l'única innovació és el nom. Karabudjan, estrenada aquest dimarts a la nit a Antena 3, té una producció molt cuidada –ningú pot negar l'alta qualitat tècnica– però la història no només no aporta res de nou sinó que no acaba d'enganxar. És la típica història d'una noia desapareguda, aquí amb la trama modernitzada (internet té un gran pes en la investigació), i amb un protagonista antiheroi: Hugo Silva ara no fa de poli sinó de publicista (amb un fort peatge personal en la història), però actua com a home d'acció igualment. És una producció de sis capítols, un format habitual als EUA però atípic aquí (aviat n'hi haurà una altra de semblant: Punta escarlata, de Cuatro). L'espectador percep que no arriba a ser del tot sèrie però és més que una minisèrie (que aquí solen ser de dos capítols). A més del problema de la manca d'hàbit, el principal escull en aquest cas, però, és sobretot la història: fa la sensació que és un telefilm allargat i això pot fer que sis capítols es facin llargs i pesats.