‘La Marató de TV3’ surt per primer cop del plató i s’escampa pel territori

La Marató de TV3 va tornar a catalitzar ahir bona part de l’atenció del país, en la seva 28a edició, que, amb el fil conductor que va dur Quim Masferrer per tot el territori, va sortir per primer cop del plató de la televisió per visitar i fer parada en unes quantes viles i ciutats que van esdevenir-ne epicentres simultanis de la festa.

Les xifres van tornar a ser espectaculars: més de 3.800 activitats de tot tipus (actuacions, castells, competicions esportives, actes culturals, festivals solidaris i àpats populars) van coincidir en la jornada solidària per recaptar diners, 6,3 milions d’euros a l’hora de tancar aquesta edició, en aquesta ocasió per a les malalties minoritàries, les grans oblidades, però que afecten 400.000 persones a Catalunya.

Les dades dels mitjans tècnics també van ser impactants: 1.000 línies telefòniques, més de 770 a Fira de Barcelona i la resta repartides entre la Universitat de Lleida, el Port de Tarragona i el Palau de Congressos de Girona. Famosos, polítics, actors, empresaris i altres figures mediàtiques van recollir les trucades dels ciutadans que feien aportacions a la causa.

Tot va començar a quarts de deu, quan Quim Masferrer, acompanyat d’un sòsies idèntic interpretat per Pep Plaza, es va enfilar a un autocar que també transportava la música de la Balkan Paradise Orchestra, i que va anar fent parades: primer a Olot, on Jordi Basté comentava un partit de futbol entre famosos, entre els quals hi havia Pol Espargaró i Jair Domínguez, i després a Tàrrega, on Mònica Terribas i Núria Solé estaven conduint activitats al Pati i al Teatre Ateneu, com feien Josep Cuní i Helena Garcia Melero, que van rebre l’autobús a la plaça Prim de la capital del Baix Camp, abans d’arribar al Poblenou de Barcelona, davant del Casino l’Aliança, a quarts de set.

L’ambient de trobada solidària es barrejava amb el que en definitiva donava sentit a les accions, els testimonis dels experts i dels afectats, molts d’aquests últims per malalties sense cura, amb tractaments amb prou feines pal·liatius i amb pocs mitjans per a la investigació dels seus medicaments “orfes”, és a dir, costosos i difícils d’obtenir. Entre aquests, casos colpidors com ara el de la família de Pol Molinos, que ja té 9 anys, tot i que li van pronosticar pocs mesos de vida. Té hiperglicinèmia no cetòsica que l’incapacita en un 90%. O el del Nacho, de 10 anys, que té una mutació genètica que li afecta el ronyó i que ha de prendre 26 pastilles diàries i injeccions d’hormones del creixement. També, la Mercè Tudela, que era mossa d’esquadra i que pateix la crueltat de la menys minoritària d’aquestes malalties, l’esclerosi lateral amiotròfica. Amb tot, va brillar l’esperança quan es van donar a conèixer en Bilal, afectat per malaltia de Morquio, una falta d’enzims que provoca deformitats en ossos i òrgans i que tanmateix, estudia economia a la UB i és el líder de la seva colla, i el coratge de l’Alba Buendia, que somia a fer un Erasmus, tot i tenir un 88% de discapacitat per una atròfia muscular espinal.