Adéu al Mirador de Montepinar?

Els veïns del Mirador de Montepinar van acomiadar-se dimecres de l'audiència de Tele 5 en el desenllaç de la quarta temporada de La que se avecina. En principi, és un adéu temporal (hi haurà una cinquena temporada) però el capítol semblava de desenllaç definitiu (potser quan el van escriure o rodar no sabien del cert si seguirien?). Va ser un capítol frenètic, en què va passar de tot, i en què van tenir molt pes per primer cop les situacions dramàtiques, sempre tractades, però, és clar, en to de comèdia. La mort inesperada de Goya –Beatriz Carvajal ha fitxat per a una sèrie d'Antena 3–, de la qual s'hauria pogut treure molt més suc i que va donar lloc a la trama més esperpèntica del capítol, amb el marit incinerant-la d'amagat del fill; la separació (definitiva?) dels Recio, amb petició de divorci i tot, i diversos intents (patètics i buscant l'esperpent) de suïcidi d'Antonio (gran paper de Jordi Sánchez) després de saber que Coque era l'amant de Berta, que, per cert, torna al convent; dues peticions de matrimoni frustrades –una de les quals va acabar amb la ruptura de la parella Judith-Enrique i l'altra, amb l'expulsió d'Estela de l'edifici–, i molts, molts, canvis de pis (una tradició de la factoria Moreno) van ser alguns ingredients d'aquest popurri de capítol, amb tants elements que no tenies temps de digerir-los. Entre les múltiples frases memorables, em quedo amb “No puc fer-ho: és molt cruel matar un tonto”. Ja he dit que és molt gran el personatge de Jordi Sánchez? Ah!, i com a final de postal, els tres amics (Recio, Enrique i Coque) se'n van en caravana i diuen adéu al Mirador de Montepinar.