Comunicació

La mirada

‘Invisible', de Paul Auster

Combinats amb gasoses catòdiques, he degustat llibres

Durant els dies de retir estival he continuat veient la tele. No només es tracta d'estar al dia, de continuar observant i sentint com batega aquest aparell fascinant, sinó que en essència es tracta de ser fidel a un mateix. És clar que, també com sempre, el cap i el cor bullen amb altres estímuls que un no pot desatendre. Combinats amb gasoses catòdiques diverses, he degustat també algun llibre. No vaig aguantar gaires pàgines l'arcaica i rovellada traducció al català d'El meu Mikhael, d'Amos Oz i vaig decidir apostar segur: Paul Auster. Quasi sempre que publica el busco en alguna entrevista televisiva, cerco amb delit que em doni algunes claus de lectura abans de capbussar-m'hi. Els meus preferits són El palau de la lluna i El llibre de les il·lusions, però Invisible (Edicions 62) no m'ha pas decebut. És un relat de dos germans que comparteixen secrets i passions ocultes, de personatges ambigus i encontres a Nova York. M'han cridat l'atenció dos detallets amb què Auster perfila els gustos culturals dels seus personatges. M'encanta que el protagonista del llibre i la seva germana sentin passió incondicional pel cinema de Truffaut. Però trobo sorprenent que ella consideri “pretensiosa” l'obra de Godard i en canvi li encantin Antonioni i Bergman. No m'acaba de casar aquesta combinació de criteris.

També em va plaure que el personatge femení que clou el llibre s'endugui en un viatge a Quillia (una illa entre Trinitat i les Granadines) una novel·la de Thomas Bernhard i una d'Enrique Vila-Matas. M'hauria agradat saber-ne els títols.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.