Orígens televisius

Ho havíem de fer. L’empenta de tots els par­ti­ci­pants va superar la pre­ca­ri­e­tat dels mit­jans de què dis­posàvem per asso­lir la pri­mera emissió. De prova i per una set­mana. Aquesta va ser la pro­posta de Kinema Grup al pri­mer con­sell d’emissió de Tele­visió de Girona per a les Fires de Girona de l’any 1986.

Després d’una dedi­cació al cinema des del 1972, Kinema Grup –fun­dada per Joan Boa­das i Bus­quets, Josep M. Pla­nas i Gifreu i Joan Roura i Fernández– aga­fava força amb l’apa­rició del vídeo.

Començàvem així una nova etapa amb noves càmeres, mag­ne­tos­co­pis i nous tres­peus: vam des­ter­rar el mot trípode, gràcies al bon alliçona­ment del Dr. Xavier Renedo.

La pri­mera seu va estar ubi­cada al vide­o­club Video Report de la mà d’en Paco Baso. Un any després, al car­rer Bar­ce­lona, 42, l’agru­pació va mun­tar defi­ni­ti­va­ment els seus estu­dis. Kinema Grup posava les pri­me­res bases de Tele­visió de Girona, amb equi­pa­ments i espais de pro­ducció bàsics.

Les reu­ni­ons per defi­nir tots els aspec­tes tècnics i de pro­gra­mació d’aque­lla set­mana van ser llarguíssi­mes. Però al final vam ser cons­ci­ents d’allò que podíem assu­mir, apos­tant per la pro­ducció pròpia i de pro­xi­mi­tat com el pro­grama Més val plo­rar de riure, pro­ta­go­nit­zat per l’extra­or­di­nari Narcís Vila.

Els col·labo­ra­dors van ser molts i la tasca de tota la pro­ducció prin­ci­pal la van por­tar a terme els com­panys Narcís Matas, Joan Crous, Pep Roura, Hum­bert Gar­riga, Esteve Zulet, Mercè Royo, Est­her Rodríguez, Claudi Valentí i Jordi Parés amb el dis­seny del pri­mer logo­tip.

Els pro­mo­tors de tota aquesta aven­tura no veníem del peri­o­disme. Aquesta tasca va recaure en la per­sona de Xavier Martí i Ylla, un nou col·labo­ra­dor que va accep­tar l’encàrrec de por­tar els infor­ma­tius amb la con­tri­bució des­in­te­res­sada de pro­fes­si­o­nals com Toni San­do­val, Dolors Domènec i Albert Jimeno als infor­ma­tius Redacció oberta. Redac­tors i ope­ra­dors de càmera com Dani Duch, Miquel Sans i Emili Gis­pert també hi van ser.

Les notícies locals més relle­vants de la set­mana sor­tien per antena per pri­mera vegada en una tele­visió pròpia.

L’encar­re­gat de por­tar a terme les emis­si­ons va ser Jordi Horno amb la con­fiança del tècnic Pere Rosell. Això va ser un fracàs i a última hora les ante­nes es van poder ins­tal·lar a l’església de Taialà gràcies a la col·labo­ració de mossèn Miquel Ramió.

Aque­lla set­mana intensa, emo­tiva i esgo­ta­dora tan­cava les nos­tres emis­si­ons amb els focs arti­fi­ci­als del final de les Fires del 1986 des de la plaça de Cata­lu­nya.

Després de tota aquesta l’experiència no es va plan­te­jar la con­tinuïtat de Tele­visió de Girona fins al cap d’un temps. Va ser a mit­jan 1987 que la junta de Kinema Grup ens vam reu­nir durant dos dies seguits al bal­ne­ari Vichy Cata­lan per deba­tre i defi­nir el que podia ser un nou plan­te­ja­ment de tele­visió local per a Girona. L’històric Cap d’Any del 1988 Girona, hora zero obria amb les emis­si­ons con­ti­nu­a­des fins al dia d’avui. Però tal com diria la meva àvia Pri­mi­tiva, això ja són figues d’un altre paner.