“La vella televisió ja està convertint-se en ‘nova’”

No, la vella ja està convertint-se en nova. Estem veient com televisions tant públiques com privades estan adaptant la seva estratègia al digital. En el cas de TV3, el contingut no lineal no dic que superi en audiència el lineal, però és important, i tots hem vist les campanyes de TVE per promocionar una plataforma amb els seus continguts.

No, jo crec que es combinaran. No podem ser maximalistes, el futur d’una plataforma no dependrà de la seva capacitat de crear continguts originals. Sí que hi ha plataformes amb capacitat de capitalitzar-ho, però l’interès del subscriptor és gaudir de catàleg amb moltes coses diferents. Hem de pensar que en un festival de cinema com Canes, Berlín, Sant Sebastià, Sitges i demés es presenten 100 o 200 pel·lícules, i tenen un interès enorme. Hi ha molt públic i no tot vol una nova sèrie original d’una plataforma determinada per setmana.

Correcte. Les estrenes originals seran puntals, però mantindrem l’esforç d’estrenes exclusives, que no vol dir que siguin originals, i el que té més importància és el nostre catàleg, la nostra llibreria.

L’arribada de moltes plataformes globals. Això fa tres anys era impensable i ara hi ha sis o set plataformes amb inversions de més de deu mil milions d’euros anuals amb contingut propi original. Estem parlant de 70.000, o potser 50.000 milions d’euros d’inversió anual. La inversió és brutal, i s’ha de veure com s’estructuraran aquestes sis o set companyies, a part de nosaltres i alguna altra que hi pugui haver, com quedaran els subscriptors i com quedaran les metaplataformes, és a dir, les plataformes de plataformes, com poden ser Movistar+ i Vodafone, que ofereixen continguts que no són estrictament seus, sinó de Filmin, Netflix, HBO, Disney+... Aquest és un altre dels reptes que hi ha a curt plaç per a les plataformes.

Amb el mateix plantejament i convicció que hem mantingut els darrers anys: dinamisme en la nostra part editorial i la manera de promocionar-la, col·laboracions amb festivals i altres iniciatives locals, reforçar la idea de proximitat, que vol dir conèixer el nou talent i els actors clau del mercat, conèixer els subscriptor i el nostre catàleg per dinamitzar-lo... I mantenir l’ambició d’estrenar una pel·lícula, una sèrie i un documental cada setmana, com hem estat fent fins ara, i també seguir oferint els continguts de qualitat que tothom vol.

Sí, sens dubte. Ara tenim tres reptes, nosaltres i les altres plataformes: mantenir el subscriptor, renovar la confiança de qui l’ha perduda i per tant recuperar-los i arribar a gent que encara no ens coneix. Afortunadament, per a nosaltres, encara hi ha molta gent que no coneix Filmin.

Hem donat per conclosa moltes vegades l’etapa Covid i continua. Encara és present dins la ment de tots, i és inqüestionable que hi ha gent amb reticències per tornar a les sales de cinema. Per part nostra, Filmin seguirà estrenant en sales de cinema, com hem fet fa poc amb Agustí Villaronga [El ventre del mar], i l’any que ve amb Gaspar Noé i Drive my car, que es considera una de les millors pel·lícules de l’any. No tenim les xifres tan altes com les del pic del confinament, però la gent ha seguit mirant moltes sèries i pel·lícules a casa, superiors a les xifres que teníem al juliol o agost.

Sí, però és més divers. El públic de Filmin de fa cinc anys era més deutor d’aquest cinema independent, però s’ha anat ampliant amb les sèries, amb el cinema clàssic americà... Hem anat arribant a un públic més ampli, amb espectadors de cinema i sèries de qualitat. És més variat en gustos, edat, geografia...