La princesa

Demano disculpes perquè, per una absurda confusió espaciotemporal, a l'article de divendres passat vaig parlar de La princesa del pueblo –l'especial de Tele-5 sobre Belén Esteban– com si fos un programa que estiguessin preparant per al futur, quan en realitat es va emetre dijous al vespre. Potser sí que tenen raó els que m'adverteixen que veure tanta tele afecta les neurones.

Doncs bé, efectivament, el sopar de duro va ser sensacional. L'obsessió maniacocompulsiva que tenen a Tele-5 amb Belén Esteban ha enfilat ja viaranys malaltissos. Encara sort que saben vehicular-ho a través de l'humor més radical i parint produccions tan hilarants com el documental i el debat posterior que ens van entaforar amb tota la cara dura. Els testimonis dels experts no tenien cap mena de sentit, les anàlisis pseudocientífiques feien petar de riure i l'enquesta que es van inventar sobre la intenció de vot dels ciutadans és un dels cims del surrealisme, que ni Breton hauria imaginat en els seus somnis més rocambolescos. Segons sembla, si Belén es presentés a les eleccions catalanes, els vots la situarien com a tercera força política i qui volgués governar hauria de pactar amb ella. Només se m'acudeix felicitar efusivament els guionistes d'aquesta filigrana.

Tot plegat em va fer recordar que, fa uns dies, a Els matins, Joan Julibert va saber treure punta encertadament a la presència d'Artur Mas a La noria: “Deu voler guanyar els vots de la Belén Esteban”, va dir. D'això se'n diu saber avançar-se als esdeveniments. Molt bona, sí senyor!