El zàping
Tardes amb la senyora Fletcher
La gràcia està en la simplicitat del joc. Ens agrada jugar a detectius
Fa més de 20 anys que Jessica Fletcher va entrar en les nostres vides i encara es resisteix a anar-se'n. S'ha escrit un crim és un recurs de què mai no et canses; sempre t'hi acabes enganxant, intentant endevinar qui és l'assassí. És una sèrie simple, sense les pretensions de les actuals, a la qual se li nota l'antiguitat –no tant per les trames, intemporals, sinó pels decorats i les vestimentes: des dels 80 la imatge ha canviat una barbaritat– i, en certa manera, la ingenuïtat. Tot i que el culpable sempre acaba sent teòricament el que menys et penses, no hi ha trames recargolades i escabroses, com abunden avui en dia.
La gràcia està, doncs, en la simplicitat del joc. A tots ens agrada jugar a fer de detectius. L'afabilitat de la protagonista, la seva candidesa com a personatge, ajuda a crear empatia. És clar que es van emmirallar en Miss Marple, el meu personatge favorit d'Agatha Christie per damunt d'Hercule Poirot. La sèrie pretén buscar la quotidianitat, la identificació fàcil amb l'espectador. Alterna la vida al teòricament idíl·lic poble fictici de Cabot Cove amb històries més sofisticades arreu dels EUA. La sèrie es va emetre durant 12 anys als EUA i se'n van fer 264 capítols. Prous perquè ara se'n puguin fer reposicions durant anys i anys sense que s'ajunti gaire la repetició de cada capítol.
Fa més de 20 anys que la vam descobrir parlant en castellà als migdies del cap de setmana a La 1. Fa més d'una dècada, la vam recuperar, i en català! Hi vam passar moltes tardes a TV3. Actualment ho fem a 8tv: grans tardes, amb la senyora Fletcher.
