Comunicació

El zàping

Reciclatge de ‘triunfitos' i ‘grangermans'

Ara el millor que li pot passar a un ‘triunfito' és treballar a la tele

En les primeres edicions de Gran hermano –exceptuant la primera, que va ser l'original, la pionera i diferent en tot– el millor que els podia passar als concursants –a banda de guanyar i endur-se el maletí– era que Sardà els fitxés de tertulians de Crónicas Marcianas. També el Día a Día de la Campos i l'A tu lado de l'Emma García eren en aquella època bones sortides, només un graó per sota.

En les primeres edicions d'Operación triunfo el gran premi, òbviament, era gravar disc, fer molts concerts i tenir un gran club de fans. També hi havia qui feia de contertulià els anys següents comentant els seus successors, però en aquest cas era vist com de segona divisió. A OT l'important era la música, no la televisió. En teoria.

Els anys, però, no han passat en va. Cada cop hi ha més exconcursants tant d'un xou com de l'altre. I des que OT és a Tele 5 i l'indústria discogràfica està en crisi, el millor que li pot passar a un triunfito és treballar a la tele. Primer desfilaven per Al pie de la letra (Antena 3); després a Los mejores años de nuestra vida (La 1), i ara a ¡Qué tiempo tan feliz! (Tele 5). I que bé i que feliços que se'ls veu muntant el sarau amb la Campos!

De grangermans només un parell d'antics perviuen de comentaristes estel·lars –Marta López (GH2) i Kiko Hernández (GH3)– i els nous s'han de buscar la vida. La majoria opta pel clàssic: muntar un bar o negoci. Cada any, a més, hi ha l'afortunat a qui toca la loteria i va a Supervivientes. I ara hi ha una altra sortida, potser menys honrosa: Mujeres y hombres y viceversa. Indhira s'acaba d'estrenar com a tronista.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.