“Volem situar fora del seu àmbit persones de nivell”

És una excusa per mantenir una conversa amb personatges de primer nivell. Imagina't que ets la Carme Ruscalleda i et conec per la teva vessant gastronòmica però a tu et ve de gust parlar d'altres coses. Farem com si fossis la directora d'un setmanari i has de fer la tria de les notícies que per a tu han estat més importants: des del titular de portada, les fotos, també l'opinió que Carme Ruscalleda té d'alguna notícia... Es tracta de descobrir, situar fora del seu àmbit professional, personatges que normalment parlen només del seu tema. Agafarem una mica aquest esperit, perquè normalment quan algú està de promoció d'un llibre o venent alguna cosa, al final tots li acaben preguntant el mateix. Aquí no.

Sí, setmanal i de 30 minuts. Serà un programa que revisarà l'actualitat. Farem un balanç dels últims set dies i del que ha cridat més l'atenció al convidat. Per exemple, puc avançar que el primer convidat serà el nou bisbe de Solsona, el bisbe més jove, i crec que pot ser un atractiu descobrir de què li ve de gust parlar.

Com diuen: m'agrada que em faci aquesta pregunta. És un projecte que estic convençut que pot funcionar, i que estic al darrere que es torni a fer. Més que res perquè és un any estratègic: el TGV ha arribat a mig gas i l'any que ve ha de funcionar a ple rendiment, i aquestes relacions bidireccionals nord-sud s'han de potenciar. Si en matèria de comunicacions tenim el TGV, no té sentit que en televisió ens girem l'esquena; no pot ser que els nord-catalans mirin TV3 i que TV3 i altres teles no parlin del que passa a la Catalunya del Nord. L'espai comunicatiu en català a la Catalunya del Nord està orfe.

Sí, enyoro La nit dels ignorants.

Sí. Professionalment no és un programa complicat i no és el que aspira a fer un periodista, però és un programa agraït. I el fet de posar-te davant del perill, obrir el micròfon i estar pendent d'un altre... Era una època en què les noves tecnologies no tenien el poder d'ara. Jo feia una mica de servidor, una mena de Google.

Estic molt orgullós d'haver format amb la Montse Melià l'equip que va endegar el Catalunya Express. Va costar molt convèncer Madrid. Era una aposta de risc, que és el que ha de fer una ràdio pública. Ràdio 4 estava en l'agonia, tenia 8.000 oients, i durant 15 hores apostar per la música en català... En gairebé un any i mig vam arribar a 19.000 oients, imagina't què es podria fer amb pressupost. Espero que l'actual direcció segueixi en aquesta línia perquè seria un greu error no confiar en una aposta que el sector privat no es pot permetre.

Moltíssim. El tema de la immigració crea tants recels! A més, jo sóc molt crític amb els mitjans per com l'han tractat: o bé han agafat la part més empàtica, és a dir ‘oh, pobrets', retratem com malviuen; o bé la nota de color perquè ningú no els pugui titllar que no en parlen i fent aquells programes folklòrics de cuina, de viatges... Jo vaig intentar fer un programa en positiu, on els immigrants opinaven, parlaven, reien... El tema de la immigració s'ha de resoldre projectant aspectes positius, i pocs mitjans ho fan, quan es parla de la immigració se'ls estigmatitza d'alguna manera. I el fet de poder riure amb ells, poder discutir amb ells, no hi ha cap programa ni de ràdio ni de televisió ara mateix.