El zàping
Mal perdre
Amb ‘Crackòvia' tenim coberta la capacitat d'autocrítica?
Un mal partit del Real Madrid i un d'excel·lent del Barça dóna com a resultat Punto pelota. Com en tots els espectacles –i el futbol ho és i el debat enfervorit també– interessa precisament el postpartit i les discussions abraonades dels periodistes que no amaguen –els exhibeixen– els colors dels seus equips. I perquè l'argumentari per justificar la derrota o les males maneres i el mal perdre és habitual, Punto pelota esdevé un circ esportiu, un xou d'abans d'anar a dormir, que, com Sálvame, es guarda l'atracció de fira –o sigui Tomás Roncero– pel final. Hi ha, però, una altra anàlisi, des de l'òptica madridista del postpartit i igual d'imprescindible, a la qual m'ha fet aficionar un company de taula: el repàs que fan a Cuatro Manu Carreño i Manolo Lama, amb uns vídeos d'anàlisi rics en ironia i no exempts de crítica, una càrrega dura amb la qual posen el dit a la llaga al cor del merengue, encara fidel a Mourinho. Però, en aquesta bipolarització entre el bé i el mal que es traça quan es parla del Barça i el Madrid; de qui és un exemple a seguir i qui dóna un mal exemple; de qui juga a futbol i qui, quan no li surten bé les coses, busca brega, em pregunto si la divisió és extrapolable a les teles. I, si, en el cas contrari –una hipòtesi que no passarà mai–, el Barça actués com ho fa el Madrid, què farien els de l'Efectivament, per exemple? La tertúlia esportiva és espectacle pels extremismes i les provocacions, i no precisament per la moderació. En la fidelitat als colors els obnubilaria el criteri? Amb Crackòvia tenim coberta la capacitat d'autocrítica que ells no tenen?
