Defensora de l'espectador

Atenció, l'oficina de la defensora de l'espectador de RVE ha criticat l'emissió del film de José Luis Cuerda, La educación de las hadas, a La 2, el 4 de gener passat, en horari infantil i en vacances de Nadal. El motiu és que conté “imatges de sexe explícit”. És una notícia sorprenent perquè és poc habitual que des d'una institució es faci referència a algun presumpte error propi. Ja sé que del defensor de l'espectador és, en teoria, una figura transversal que vetlla pel correcte funcionament de l'emissora i està al marge d'endogàmies i corporativismes. És estrany que l'autocrítica s'esdevingui i encara més que transcendeixi públicament. Els responsables de programació s'han justificat dient que el film està qualificat per a majors de 7 anys. Em sembla bé que aquest tipus d'organismes hi diguin la seva, però en aquest cas trobo que s'ha filat massa prim. “Sexe explícit” no em sembla la millor manera de definir l'escena sexual entre Ricardo Darín i Irene Jacob. I tampoc crec que cap nen entre els 7 i els 13 anys hagi tingut cap trauma si la va veure. També s'ha estirat les orelles als responsables del Telediario per no haver pixelat les cares d'uns menors d'edat en una informació sobre l'excarceració de Miguel Montes Neiro. Home, si ens posem amb aquesta exigència tan elevada, no recordo gaires pixelacions de menors en les recents informacions sobre Líbia o Síria. I tampoc recordo cap protecció especial –a cap emissora– sobre els rostres de persones que estan sent jutjades i emparades encara per la presumpció d'innocència.