Homes de la terra

Més que homes del temps, els meteoròlegs són homes de la terra. Miren el cel i expliquen el que hi passa, i, amb tot de ginys i mapes, saben dir el que hi passarà. Però també miren molt la terra i els efectes del sol atordidor o la pluja guaridora; com d'una pedregada es perd tota una collita, però també com després de la tempesta que ens atemoreix sempre surt un arc de Sant Martí esperançador.
I és que els homes del temps són també una mica poetes.

Toni Nadal era aquest prototip: un home de la terra que se l'estimava i la feia estimar. Molt abans que hi hagués docusèries que ens recordessin la bellesa d'una font, l'encanteri d'un bosc o la riquesa de la vida contemplativa del paisatge com ho fa Terreny personal, Toni Nadal era el cronista, no d'un temps ni d'un país, sinó d'un poble, d'una comarca, d'un territori. Sens dubte és mèrit de l'equip, però Espai Terra ha dotat d'un nou tarannà professional els homes del temps: el de prescriptors turístics, divulgadors de patrimoni, coneixedors del medi... més a prop del pagès que del físic. Els homes del temps de TV3 tenen una proximitat que rarament han aconseguit a TVE; Mònica López ha intentat traslladar-hi l'escola catalana, però les maneres de Madrid, en els mapes, en les expressions, encara són de funcionari, de quan s'és meteoròleg i no home del temps. I és per això que l'audiència ha sentit tant la pèrdua de Toni Nadal: no només hi havia proximitat, sinó connexió, la sensació que qui ho explicava era un dels teus.