Tot, ara, és mediterrani

No abusa la publicitat del concepte mediterrani? De l'estil de vida de la gent del sud? No hi ha un excés de joves enjogassats, prenent el sol o banyant-se en cales solitàries? D'un cant hedonista a la vida idíl·lica de la terrassa d'estiu? Ja sé que és el que toca, que és el que ens defineix, però els espots amb el concepte mediterrani s'han propagat igual que les fotos de peus entre la sorra i l'aigua del mar passades pel filtre de l'Instagram.

Va començar Estrella Damm amb un espot que inaugura la temporada i que ha convertit l'anunci en notícia –perquè tothom vol saber on es grava i la cançó–, una estratègia que ja fa anys es van inventar els de Freixenet. Però tot és mediterrani, també la pizza, la de Casa Tarradellas, però el seu mediterrani és el de l'aposta per la vida natural, de casa, dels valors familiars, del món que no és 2.0 i sembla que no existeixi... I Casa Tarradellas també ha convertit en notícia l'espot fent-nos una retransmissió en directe, creant la mateixa expectació com si fos Cap d'Any, de la sega del blat. I l'últim a afegir-se a la mediterraneïtat és la campanya publicitària de Codorníu en què la marca de cava ha fet un gir radical per promoure un nou Brut Nature. L'espot sobta perquè és un clip d'un minut i 40 segons en animació, dibuixat per Mariscal i que en un estil Chico y Rita canvia l'Havana pels pinars de Formentera i el jazz llatí per la guitarra espanyola de Niño Josele. No sé, però en aquest entorn més propi per a l'imaginari cerveser costa beure's una copa de cava.