L’errada

Fa molts anys d’aquesta errada però la tinc cla­vada en foc. N’hi ha hagut d’altres, evi­dent­ment, com ara un cur­ri­cu­lum vitae loca­lit­zat en una plana cor­po­ra­tiva no actu­a­lit­zat, un cognom mal trans­crit i una data que balla d’un any... però aquesta no és l’errada. El 2010 vaig escriure una crítica sobre un tele­film diabètic que embe­llia, com un conte de Nadal a Ver­mont, els ini­cis amo­ro­sos dels reis Felip i Letícia. Els guio­nis­tes van encalçar-hi un diàleg en què es com­pa­rava l’ales­ho­res príncep d’Astúries i la pre­sen­ta­dora del Tele­di­a­rio amb els pro­ta­go­nis­tes de Vaca­ci­o­nes en Roma. Vaig escriure que era Gary Coo­per qui ena­mo­rava Audrey Hep­burn men­tre s’ama­gava la mà a la Bocca della Verità. L’heme­ro­teca dona fe de l’errada, el paper mai men­teix; a l’edició digi­tal vaig esme­nar la meva taca escar­lata cinèfila i es lle­geix “Gre­gory Peck”. No sé què pen­sava quan escri­via la crítica. Devia tenir al cap una pel·lícula poste­rior, diri­gida per Billy Wil­der, en què Gary Coo­per fa de play­boy i sedu­eix la inno­cent Ari­ane, que és Audrey Hep­burn. Bea­trice Duodu va lle­gir al tele­a­pun­ta­dor del 3/24 que l’ofrena flo­ral del dia de Nadal a Macià era perquè l’havien afu­se­llat. Ningú va revi­sar el text abans de lle­gir-lo per ado­nar-se que era Com­panys, el pre­si­dent màrtir? Ningú va revi­sar el meu text, fa 14 anys, per ado­nar-se que la meva memòria, no la meva manca de conei­xe­ment, em feia con­fon­dre de galant? Segu­ra­ment aquesta és l’errada.