Les entrevistes presidencials –un gènere televisiu històric– són com una final de Roland Garros. Per entretenir més gent, algú va pensar que fos el poble qui preguntés als presidents; TVE va triomfar fa anys amb Tengo una pregunta para usted, que al final tot quedava amb anecdotari, del preu del cafè o de la barra de pa. L'entrevista a Artur Mas amb la qual s'estrenava .CAT, d'Ariadna Oltra a TV3–entenem que variarà en funció de l'actualitat– es va amenitzar després amb tertúlia, com es fa amb el partit del Barça. Perquè hem arribat a un punt en què l'opinió, la gràcia del comentarista, passa a davant del missatge polític, que ja sabem que té intencionalitat. En tele sovint el que acaba perdurant és la fórmula més senzilla.