L'ombra del dret de conquesta, encara

El govern espanyol, que sovint acusa Catalunya de no complir amb els seus compromisos, és el primer a no fer honor a les lleis aprovades pel Congrés, teòric dipositari de la sobirania espanyola. Així, la Comissió de la Dignitat va denunciar recentment el nou incompliment pel que fa al retorn dels documents requisats a punta de pistola entre els anys 1938 i 1939, durant l'ocupació de Catalunya per l'exèrcit rebel del general Franco.

El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, va anunciar el pròxim retorn dels papers pendents, però els terminis van caducar i els documents continuen a l'Arxiu de Salamanca malgrat que els tractats internacionals signats per l'Estat espanyol obliguen al retorn dels documents requisats durant els conflictes bèl·lics.

Entre els afectats per la parsimònia ministerial hi ha un total de 43 ajuntaments catalans, que fa pocs dies van exigir al govern espanyol el retorn de la documentació que els pertany. De fet, porten demanant la devolució des de l'any 2010 en diverses actes municipals, però sempre han rebut o bé una negativa, o bé un silenci administratiu total.

L'objectiu actual és presentar més resolucions davant el Ministeri de Cultura i, si tampoc reben resposta, llavors iniciaran un recurs contenciós administratiu.

Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió de la Dignitat, serà avui en l'hora central de L'illa de Robinson, per explicar i denunciar aquest enèsim incompliment del govern espanyol.

La Comissió de la Dignitat agrupa i representa tots aquests ajuntaments que han vist com les promeses d'Espanya, un cop més, s'incompleixen. Actualment, la Comissió estudia, d'acord amb els ajuntaments, quina és la instància a què s'haurà de presentar la reclamació, si l'Audiència o el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Reus, Tarragona, Valls i Igualada són els municipis més perjudicats per aquesta morositat del govern espanyol. Però hi ha altres municipis, com ara Esplugues de Llobregat, Molins de Rei, Terrassa, Sort, Vic, Figueres i la mateixa Barcelona, a què es deu també una quantitat important de documents de la seva propietat.

Durant algun temps, el retorn dels documents es va arribar a demorar al·legant el dret a conquesta i, fins i tot, les lleis aprovades pel règim franquista. Però, segons explicarà Josep Cruanyes en el programa que dirigeix Eduard Berraondo, l'espoli dels documents es va produir entre el febrer i el juny del 1939, quan la legislació catalana estava vigent. Tot i que l'Estatut sí que es va derogar abans, les lleis que haurien emparat o fet possible el robatori i trasllat dels documents per arbitrar la repressió franquista no van entrar en vigor fins al setembre del 1939.