Comunicació

Arxiu de Salamanca

L'ombra del dret de conquesta, encara

La Comissió de la Dignitat exposa a ‘L'illa de Robinson' que el govern del PP demora el retorn de papers requisats en la Guerra Civil a 43 municipis

Ara es preparen accions legals per si Wert torna a fer cas omís de l'últim termini fixat

El govern espanyol, per sistema,incompleix tots els terminis per retornar
els documents espoliats

El govern espa­nyol, que sovint acusa Cata­lu­nya de no com­plir amb els seus com­pro­mi­sos, és el pri­mer a no fer honor a les lleis apro­va­des pel Congrés, teòric dipo­si­tari de la sobi­ra­nia espa­nyola. Així, la Comissió de la Dig­ni­tat va denun­ciar recent­ment el nou incom­pli­ment pel que fa al retorn dels docu­ments requi­sats a punta de pis­tola entre els anys 1938 i 1939, durant l'ocu­pació de Cata­lu­nya per l'exèrcit rebel del gene­ral Franco.

El minis­tre d'Edu­cació, José Igna­cio Wert, va anun­ciar el pròxim retorn dels papers pen­dents, però els ter­mi­nis van cadu­car i els docu­ments con­ti­nuen a l'Arxiu de Sala­manca mal­grat que els trac­tats inter­na­ci­o­nals sig­nats per l'Estat espa­nyol obli­guen al retorn dels docu­ments requi­sats durant els con­flic­tes bèl·lics.

Entre els afec­tats per la par­simònia minis­te­rial hi ha un total de 43 ajun­ta­ments cata­lans, que fa pocs dies van exi­gir al govern espa­nyol el retorn de la docu­men­tació que els per­tany. De fet, por­ten dema­nant la devo­lució des de l'any 2010 en diver­ses actes muni­ci­pals, però sem­pre han rebut o bé una nega­tiva, o bé un silenci admi­nis­tra­tiu total.

L'objec­tiu actual és pre­sen­tar més reso­lu­ci­ons davant el Minis­teri de Cul­tura i, si tam­poc reben res­posta, lla­vors ini­ci­a­ran un recurs con­tenciós admi­nis­tra­tiu.

Josep Cru­a­nyes, por­ta­veu de la Comissió de la Dig­ni­tat, serà avui en l'hora cen­tral de L'illa de Robin­son, per expli­car i denun­ciar aquest enèsim incom­pli­ment del govern espa­nyol.

La Comissió de la Dig­ni­tat agrupa i repre­senta tots aquests ajun­ta­ments que han vist com les pro­me­ses d'Espa­nya, un cop més, s'incom­plei­xen. Actu­al­ment, la Comissió estu­dia, d'acord amb els ajun­ta­ments, quina és la instància a què s'haurà de pre­sen­tar la recla­mació, si l'Audiència o el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya.

Reus, Tar­ra­gona, Valls i Igua­lada són els muni­ci­pis més per­ju­di­cats per aquesta moro­si­tat del govern espa­nyol. Però hi ha altres muni­ci­pis, com ara Esplu­gues de Llo­bre­gat, Molins de Rei, Ter­rassa, Sort, Vic, Figue­res i la mateixa Bar­ce­lona, a què es deu també una quan­ti­tat impor­tant de docu­ments de la seva pro­pi­e­tat.

Durant algun temps, el retorn dels docu­ments es va arri­bar a demo­rar al·legant el dret a con­questa i, fins i tot, les lleis apro­va­des pel règim fran­quista. Però, segons expli­carà Josep Cru­a­nyes en el pro­grama que diri­geix Edu­ard Ber­ra­ondo, l'espoli dels docu­ments es va pro­duir entre el febrer i el juny del 1939, quan la legis­lació cata­lana estava vigent. Tot i que l'Esta­tut sí que es va dero­gar abans, les lleis que hau­rien empa­rat o fet pos­si­ble el roba­tori i tras­llat dels docu­ments per arbi­trar la repressió fran­quista no van entrar en vigor fins al setem­bre del 1939.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.