El Zàping
Homenatge al periodisme
Gemma Busquets/ @gemmabusquets
empre s'aprofita l'aniversari televisiu per a l'autocomplaença. Les felicitacions són l'excusa per mirar el passat amb més orgull que nostàlgia. I es trasllada a la pantalla en un format especial, diferent de l'habitual, per fer saber que en la carrera televisiva, gairebé sempre efímera, n'hi ha que aconsegueixen el grau de veterania. La marca del 30 minuts és inqüestionable. Fa cinc anys, quan el programa en va complir 25, es va emetre un especial que recollia les històries, ofertes en clau d'abecedari que presentés una panoràmica tant de la història del quart de segle com de l'àmplia varietat de temes tractats a partir de 25 històries. La història periodística, la que les presses de les noves tecnologies han dinamitat de l'ofici. Una de les frases cèlebres de García Márquez en relació al periodisme deia que no ens ofusquem a ser els primers a donar la notícia, sinó a ser els primers a donar-la bé. I la història, per treure'n totes les arestes, requereix temps, un luxe per al periodisme de notícia diària i que 30 minuts té el privilegi de conservar. La història periodística té una continuïtat i que no es redueix a passar del primer titular a ocupar una frase abans dels esports al TN. I a l' especial d'aniversari que emet aquesta nit 30 minuts, que focalitza també en els testimonis i en les seves crues experiències de guerra, s'incideix en aquest aspecte, el de recuperar les històries, les vides, dels qui un dia vam entrevistar perquè eren notícia, però que els vam deixar guardats en una cinta i en un moment en el temps. Recuperar les veus dels nens i les mares de la guerra dels Balcans, un conflicte del passat encara molt present i que serveix per contextualitzar –una altra de les premisses del periodisme– amb un drama sagnant, que és lluny però alhora és tan a prop, com és el de Síria. Recuperar i escoltar les veus dels que un dia van haver de fugir i les dels que ara ho han de fer. El protagonisme a qui pertoca en un moment en què la tele entronitza molts egos i estrelles periodístiques. És el millor homenatge que es pot fer al periodisme que sempre ha volgut fer 30 minuts.
S