El Zàping
La nuesa: excusa o transgressió?
Gemma Busquets/ @gemmabusquets
La tele ficcionalitza
la història d'amor encara que no hi hagi
ni història
ni amor
om que la tele tot ho ha banalitzat, fins i tot l'amor
ha deixat de ser material sensible per convertir-se en mercaderia. És l'esquer més bonic per atraure la naturalesa, sempre voyeur , de l'audiència. I és l'essència dels dating shows, els concursos per trobar parella. Si fem una mirada retrospectiva, Amor a primera vista (1991) de TV3 queda com quelcom naïf i innocent en què molts cops el que es pretenia era un viatge gratis, ja fos al Carib o un cap de setmana a Andorra. També a principis dels noranta Telecinco, que ja apuntava maneres en aquest gènere, va estrenar Contacto con tacto (1992) de Bertín Osborne. Podem considerar-lo el precedent de Mujeres y hombres y viceversa, un espai de migdia que pot semblar innocu perquè no aporta res a qui ho mira, ni tan sols la capacitat d'evasió.
El benefici és per a discoteques i per a qui els agrada l'exhibició del joc consentit de la cita amb càmeres, del magreig amb intenció d'una portada d'Interviú. Ara, adornat com a transgressió hi ha el nudisme d'Adán y Eva (Cuatro) –va doblar l'audiència del canal en la seva estrena– per fer creure que el que fan és més pur quan està igual de preparat. Va dir la presentadora que vivim en un món d'aparences i que, despullats, un es mostra tal com és. El pudor com a barrera. Un tòpic escrit pel guionista que pot semblar idíl·lic com la platja i les fotos a l'estil d'El lago azul. Però tot això s'esvaeix quan s'escolta els concursants. Perquè és quan un es despulla l'ànima quan s'ensenya realment. Els desconeixements de cultura general són molt més vergonyosos que mostrar un cos nu, que a aquestes altures no escandalitza ningú. La verdadera provocació és fer apologia, un cop més, de la incultura com a mèrit vital. Adán y Eva és un xou pensat per animar Twitter. Com l'any passat ho era Un príncipe para Corina; programes fabricadors de descreguts
de la tele frívola. Abans, la parella seia en el plató i es feien ullets i comentaris amb picardia; ara la tele els munta la pel·lícula, l'escenari, i amb la tria de frases, en construeix els personatges: els ficcionalitza la història d'amor encara que no hi hagi ni història ni amor.
C
