«La ira» de Calparsoro

Daniel Calparsoro va afirmar fa unes setmanes que La ira, una minisèrie de dos capítols que Tele 5 va estrenar abans-d'ahir, és el millor treball que ha fet fins ara. Tenint en compte que la precedien sis pel·lícules i una minisèrie de gran èxit (El castigo), La ira es presentava, doncs, amb altes expectatives. De factura impecable, gairebé cinematogràfica, i amb unes interpretacions excel·lents, La ira supera en qualitat qualsevol dels telefilms/minisèries que havia fet Tele 5 fins ara i suposa la seva aposta més ferma en un camp en què fins ara destacaven només TVE i Antena 3. Una altra cosa és la quantitat (d'audiència). La ira no és un best-seller, un producte que enganxi tot tipus de públic; és una ficció fosca, amb un punt tètric i sinistre, i les promocions ensenyant el costat més gore i sanguinari no han ajudat. Tampoc l'enrevessada estructura del guió, que fa fugir els que busquen que els ho donin tot mastegat. El primer capítol va ser lent i alhora volgudament una mica caòtic, sobretot al principi, però ja hem vist en l'avançament final que s'han guardat tots els girs bons per a la segona part, que ha tornat a aixecar molt les expectatives.