“És més visceral que Sherlock”

En el moment en què em van oferir el projecte, em vaig informar de les novel·les, perquè no les coneixia. I vaig decidir no llegir-les perquè el guió televisiu anava per una altra banda. Sí que vaig conversar amb l'autor i compartir impressions en relació al personatge. En el cas de Víctor Ros, ja em van donar molta informació també en el càsting; tot suma.

És lògic que es compari. Són dos detectius amb una imatge similar. Però hi ha una diferència molt important. L'origen del Víctor Ros és humil; era un delinqüent quan era petit, molt diferent de l'entorn més aristocràtic en què s'ha criat Sherlock Holmes. Evidentment s'assemblen en el tema deductiu, perquè els dos són molt bons.

Aquesta dualitat és molt interessant. I es veu ja des del minut 1 de la sèrie, en què l'espectador coneix Víctor Ros ja d'adult. Com a inspector pot ser molt deductiu, però hi haurà altres vegades que tirarà més d'estómac i serà molt visceral; això el converteix en un personatge més humà.

Són importants per atraure l'audiència però també n'hi ha d'altres que ha de tenir tota sèrie, que són els que funcionen i són necessaris, com l'amor, l'acció, el ritme... Víctor Ros també té un to més còmic i d'imatge que ho fa interessant i diferent. Penso que és un producte perfecte per a TVE. Sóc molt fan del concepte de minisèrie, de pocs capítols, concentrats, amb un guió amb principi i final... Com a actor per treballar-ho i com a espectador, que durant sis episodis s'incloguin tants exteriors i tants personatges, és molt atractiu visualment.

Fa temps que es fan i es volen fer coses diferents, amb guionistes amb talent. Però després, no se sap per què, a vegades les combinacions funcionen i a vegades no. El que no pot fer l'espectador és comparar les sèries americanes o britàniques amb les d'aquí, primer per qüestions econòmiques. Però després els riscos que es vulguin prendre depèn d'altres. Però l'audiència és intel·ligent i la seva demanda se l'ha d'escoltar.

Els responsables de TVE a la roda de premsa ho van comentar. S'esperen al segon o tercer episodi a veure si es fa una audiència acceptable i es plantejarien una segona temporada. Quant a trama, puc dir que Víctor Ros queda obert per incloure aquesta possibilitat.

En el meu cas, va ser tot molt natural. Vaig estudiar interpretació i vaig començar a aparèixer en sèries a Catalunya, però després em van sortir càstings a Madrid i et vas quedant aquí perquè apareixen més projectes. No és que marxés per poca feina. He tingut bastant sort i ha estat tot més casual. I no tindria cap problema de venir a treballar a Catalunya. M'encantaria. També depèn dels projectes que m'oferissin.

Canvia tot. Tant la sotana com el bombí. Ajuda i suma molt. Sobretot d'actitud. No és igual posar-se una americana que una camiseta. Camines diferent.

Es diu Rabia, una minisèrie de vuit capítols. És un thriller innovador en ficcions d'aquí: un grup de fugitius que s'escapen en un moment contemporani, i que havien estat exposats a una teràpia i hi ha alguns casos de contaminats... És una trama que comporta un risc i cal un treball complementari d'efectes i també de postproducció de ritme i de color.