Comunicació

NACHO FRESNEDA

ACTOR. ÉS ALONSO ENTRERRÍOS A ‘EL MINISTERIO DEL TIEMPO' DE LA 1

“La llibertat creativa és clau”

El seu personatge diu molt amb poques paraules, això el fa molt interessant

El que hem de fer no és canviar-la sinó aprendre de la història, per això fa por
Biografia.Nascut a València, el 19 de juny de 1971, es va donar a conèixer per ser en Huari a ‘El cor de la ciutat' (2000-2008)Sèries‘Infidels' (2009), ‘Amar en tiempos revueltos‘ (2011), ‘Hospital Central' (2008), ‘Gran Nord' (2013), ‘Isabel' (2013), ‘Víctor Ros' (2014)
S'esperava les bones crítiques i el seguiment que té, sobretot a internet?
Tant, no. La repercussió a internet ha estat una sorpresa. Intentàvem fer una bona sèrie i els guions ja prometien.
Com va arribar a la sèrie?
Els germans Olivares, Pablo i Javier, van escriure l'Alonso pensant en mi. I em fa molta il·lusió. Hi havia treballat a Infidels, Isabel i Víctor Ros... Hi ha una broma a la bíblia de la sèrie al respecte: es diu que l'Alonso és un home d'uns trenta anys però sembla que en tingui més; és una punyalada trapera que em fan [rialles]. I des del juny que m'estic preparant.
Per a un actor, que escriguin un personatge per a tu és tot un regal.
És un luxe i poques vegades a la vida et passa. Per això cal ser agraït, donar les gràcies i disfrutar-ho, també.
És espectador de sèries de ciència-ficció?
Sóc seguidor de les bones històries; no em paro a pensar si són contemporànies o d'època. El que més m'interessa és una bona història, sigui en teatre, en televisió o en cinema.
Quina és la clau perquè El Ministerio del Tiempo sigui una sèrie espanyola diferent?
Estic d'acord amb tu, és una sèrie diferent. Però crec que els guionistes, els creadors, han tingut la llibertat d'escriure. No han tingut els condicionants, els paràmetres de pensar que això no agradarà a segons quin públic o que no es pot fer aquest salt perquè l'audiència potser no ens seguirà. Han tingut la llibertat de crear la sèrie que voldrien fer i el públic està més que preparat per rebre totes aquestes picades d'ullet i referències. I no només això. També la manera com t'expliquen la història.
La sèrie que com a espectador t'agradaria veure?
Es poden explicar altres coses més enllà de la història d'amor i aquí han tingut la valentia de fer-ho i, la cadena, la valentia de deixar-nos treballar amb total llibertat. No he tingut cap més pressió que l'artística del guionista i director, d'estar al nivell que em proposaven. I és una bona manera de fer sèries: deixar als professionals que facin la seva i després el públic és sobirà. Ha agradat i això fa que també confiem en els nostres guionistes, perquè tenim gent molt bona. I en aquesta sèrie estem aplaudint el guió: la realització i els actors anem darrere. És una història que val la pena contar.
Defineixi el seu personatge.
Un patriota, és un soldat dels Tercios de Flandes que ho donaria tot pel seu rei i pel seu déu; és un home d'una altra època per a qui els valors com la dignitat, l'honor, la paraula, van per davant de la seva persona i és un boig meravellós quan viatja en el temps, un contrast que el fa molt divertit.
I molt tendre, també.
Clar. Tothom ha somiat amb com seria viatjar en una altra època. I ell conserva aquesta ingenuïtat i s'ho mira tot com amb ulls de nen; és còmic malgrat ell mateix. És un personatge que amb molt poques paraules explica moltes coses i això per a un actor és molt interessant.
Una sèrie espanyola de TVE que ha de preservar la història d'Espanya. No li feia por aquesta aproximació?
No, perquè és una sèrie d'aventures que pren la història com una eina divulgativa, perquè pren fets reals i els dóna la volta. Una cosa és la revisitació de la història per als propis beneficis, però aquí podem fer una sèrie que Franco, quan apareix, ja surt ridiculitzat per ell mateix, o Lope de Vega, que el mostrem més interessat a fer un clau que en cap altra cosa.
Fa cultura a través de l'entreteniment.
I això és tele pública. A més, estàs despertant un interès, una curiositat, és didàctic, divulgatiu. No pretenem fer una classe d'història. La premissa és clara: la història és la que és. El que hem de fer no és canviar-la sinó aprendre de la història, per això fa por. Hem d'aconseguir aprendre de la història.
A quina època viatjaria?
Voldria anar-me'n de gira amb Lorca i la seva companyia. O a l'Espanya va bien, la de la bombolla. Seria un capítol interessant, potser fliparíem de com fèiem les coses fins fa no gaire.
I en una sèrie americana?
M'agradaria haver fet Sons of Anarchy i Shameless. Però em fixo en el personatge i en l'actor i m'imagino que ho faria molt pitjor.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.