La filosofia es fa propera
L'èxit de ‘Merlí', de TV3, coincideix en un moment en què la llei Wert pretén eliminar la matèria com a assignatura comuna
“Per què creus que hauries d'aprovar aquest examen?” Aquesta va ser la pregunta amb què l'aleshores professor de filosofia de l'institut de Santa Coloma de Farners (Selva) Josep Maria Carbó va sorprendre els alumnes en una avaluació. Els mètodes de Carbó recorden els del professor de filosofia que interpreta l'actor Francesc Orella, protagonista de la sèrie de TV3 Merlí , el gran èxit de la temporada de la cadena catalana. Actualment jubilat, el filòsof Josep Maria Carbó organitza trobades periòdiques, “cafès filosòfics”, en el marc de l'escola de filosofia El Pou, a Girona. “La filosofia és una actitud vital, un anhel, és una manera d'enfocar la vida i, en aquest sentit, sap greu que es converteixi en assignatura.” És crític amb la sèrie de TV3 perquè repeteix un estereotip: “El professor enrotllat és sempre el que fa pensar l'alumnat; em pregunto: i els altres professors, què fan? Haurien de fer pensar els alumnes.” I ho arrodoneix amb una reflexió encara més crítica sobre l'educació, “pensada perquè es reprodueixi el sistema”.
La filosofia, sobretot arran de l'èxit d'una ficció televisiva com Merlí però també amb programes de més profunditat com ara Amb filosofia , del 33, s'ha fet molt pròxima gràcies a la televisió, que n'ha estat l'aparador. “És una llàstima que, amb la llei Wert, la filosofia, que sembla que s'ha posat de moda, desaparegui com a assignatura comuna i només sigui de modalitat per als alumnes de batxillerat humanístic i social”, lamenta la professora de filosofia Esther Vilalta, de l'institut de Cassà de la Selva (Gironès). Recentment, l'escriptor noruec i professor de filosofia Jostein Gaarder , autor del best-seller El món de Sofia (1991), criticava també la mesura del govern del PP: “No és una decisió sàvia”, ironitzava, “perquè hi ha implicacions filosòfiques en tots els aspectes de la vida”. En la transversalitat d'una matèria com la filosofia, “que permet considerar molts temes a classe”, també hi coincideix la professora Esther Vilalta, que sobretot incideix en la pèrdua que suposa de “coneixements fonamentals, essencials”, si s'aplica la llei Wert, ja que significarà “que hi haurà tota una generació que no haurà fet mai filosofia”.
Merlí ha aconseguit que es parli de filòsofs, de les seves frases més destacades, i que es facin reflexions en una sèrie de televisió, que és entreteniment. L'èxit ja es va confirmar en els cinc primers episodis, quan TV3 reunia cada dilluns mig milió d'espectadors. La fórmula és combinar les trames pròpies d'una sèrie d'institut, dirigint-se a un perfil de públic adolescent, amb continguts que també poden atraure el públic adult. La personalitat de l'actor Francesc Orella, per al qual la sèrie sembla un vestit fet a mida, és un altre dels punts a favor. Tal com va passar amb Polseres vermelles, el grup Atresmedia ha adquirit la sèrie, que es podrà veure doblada al castellà, segurament a La Sexta aquest Nadal.
Què pensen els professors de filosofia de les classes d'en Merlí? El professor Xavier Serra , de l'institut Salvador Espriu de Salt, va escriure una carta a aquest diari a finals de novembre en què es mostrava molt crític amb la sèrie però sobretot amb el perfil del protagonista, “cínic, egocèntric i groller, una espècie de Doctor House de l'insti”. Explica que la sèrie és motiu de conversa entre els companys i, amb relació al boom, diu: “Hi ha instituts en què els nanos en parlen molt i d'altres, com el meu, en què la sèrie no ha enganxat tant.”
I les dones filòsofes?
Una altra crítica és la nul·la presència de dones filòsofes en els capítols, tal com va remarcar la lectora Rosa Vendrell en una carta a aquest diari. El creador de la sèrie, Hèctor Lozano, explica que en la segona temporada, en preparació, s'inclourà el pensament d'una filòsofa si s'adequa a la trama del capítol. “La gent creu que primer trio un filòsof i després escric el capítol, i és al revés”, explica. I hi afegeix que aplica el mateix criteri tant per a homes com per a dones, si bé “en la història de la filosofia hi ha més homes que dones”.
Una visió més positiva sobre la sèrie és la de la professora Esther Vilalta, conscient que és una ficció i que el retrat del món d'un institut “no és fidel; no és tan fàcil transgredir les regles”. Reconeix que les trames donen molt de joc però destaca que s'usi la “filosofia com a discurs narratiu d'una sèrie”. “Es donen idees descontextualitzades del pensament de l'autor” però contribueixen a desmitificar la filosofia com a matèria complicada i a “fer-la assequible i interessant”. “Merlí ajuda a popularitzar-la, a crear un cert interès”, explica. Esther Vilalta destaca també com a punt a favor com s'aplica el pensament del filòsof clàssic a l'actualitat, “es fa una reflexió de la realitat”. Més enllà de la tele i de l'aula, els alumnes de batxillerat parlen de filosofia? A la demarcació de Girona s'ha organitzat una jornada de filosofia el divendres 11 en què participen dotze instituts de les comarques gironines i 450 estudiants.
Molt seguida a internet
L'episodi sobre els sofistes de Merlí, del 23 de novembre, va batre el rècord de la temporada, amb 610.000 espectadors i una quota del 20,5%. La sèrie també té un alt seguiment en les emissions a la carta, a internet, amb una mitjana de més de 80.000 usuaris únics per capítol. Segons TV3, són xifres més altes que les obtingudes amb Cites (74.211 usuaris únics i 103.044 reproduccions) o la telenovel·la diària La Riera (mitjana d'octubre, 30.124 usuaris únics i 41.202 reproduccions). Pel que fa a les emissions en directe, cada capítol ha tingut de mitjana prop de 4.500 usuaris únics. En els últims capítols ha augmentat molt l'audiència en directe. En total, els vídeos de Merlí ja s'han reproduït més d'1,5 milions de vegades. Pel que fa a dispositius, un 53% del consum de la sèrie es fa a través d'ordinadors; un 32%, des de mòbils i tauletes, i un 15%, des de televisors connectats.