La mala arrencada de «Los Gómez»

La comèdia no és un gènere fàcil. I menys si es volen resul­tats imme­di­ats: el pri­mer capítol sem­pre és de plan­te­ja­ment i cal expli­car pri­mer els ante­ce­dents abans d'explo­tar els gags. Aquest és el pro­blema de De repente, los Gómez (estre­nada dime­cres a Tele 5). La sèrie vol bar­re­jar thri­ller i comèdia (una com­bi­nació com­pli­cada) i la idea cen­tral de la trama (una família de lla­dre­gots d'extra­radi que simu­len ser rics dins d'un pro­grama de pro­tecció de tes­ti­mo­nis) pot donar joc, però per expli­car aquest punt d'arren­cada van tri­gar mitja hora, que es va fer eterna. Després va aga­far ritme i van començar els gags. La gent, però, cada cop més exi­gent i impa­ci­ent, segu­ra­ment ja havia des­con­nec­tat. És molt difícil engan­xar des del pri­mer moment. I, cer­ta­ment, De repente, los Gómez no ho acon­se­guia. És igual que després millorés i apunti que no és, de fet, una mala sèrie. L'arren­cada és cru­cial. L'estrena va tenir un 12% a tot l'Estat i cal veure què farà ara Tele 5. Los Gómez ja han arri­bat com a subs­ti­tuts d'un fracàs d'un sol dia (Mi fami­lia con­tra todos, con­curs estre­nat el dime­cres ante­rior amb un 10,9%). S'atre­vi­ran a una altra reti­rada? Mai una sèrie amb una arren­cada tan fluixa s'ha recu­pe­rat.