El bluf d'«El cor...»

A mitjan setembre vaig escriure que aquesta última temporada d'El cor de la ciutat prometia, i com em vaig equivocar! Bé, llavors la sèrie semblava que prometia, però ha resultat un gran bluf. El retorn de la majoria de personatges emblemàtics va ser per pocs episodis i ja són quasi tots fora. Ara les úniques trames interessants són sobretot la d'en Tomàs i una mica la d'en David, tot i que no ens agrada el que li han fet en aquest personatge. Tampoc no ens agrada el que li han fet a en Marcel, fins ara sempre correcte i amb principis. Estan fent malbé personatges. La major part de les trames són «anecdòtiques», aquelles que servien fins ara de contrapunt però que aquest any són majoria absoluta. Les assistentes del senyor Juan, la Roser aprenent a conduir, la Remei fent de guionista del Vides, en Fede i en Marcel fent el cràpula, el negoci d'en Paco de les coartades (ara ja descobert)... Tot són trames intranscendents, que no enganxen. La gent vol grans històries d'amor, tensió, intriga. I sobretot esperava uns mesos finals millors per una sèrie tant important. Potser al final ho arreglaran i tindrà un desenllaç apoteòsic al nivell del que ha representat la telenovel·la per a la història de TV3, però ara per ara avorreix bastant.