Reconnectar el pont televisiu
Els canvis de govern al País Valencià i a les Illes amb el retorn de les esquerres als feus del PP podria servir per recuperar-hi les emissions de TV3 i Catalunya Ràdio
El nou escenari polític sorgit del 24-M, que ha suposat el destronament del PP en dos dels seus feus més emblemàtics: el País Valencià i les Illes Balears, podria significar el primer pas per reconstruir l'espai de comunicació català, que mai ha estat complert del tot. En cinc anys, i argumentant canvis tècnics però amb una clara voluntat política, el senyal de TV3 s'ha anat apagant en els territoris de parla catalana. Refer els ponts de la reciprocitat televisiva –és a dir, que des del Principat es pogués veure un reconstruït Canal 9 i la balear IB3 i tota l'oferta de canals de TV3 al País Valencià i a les Illes– és ara un dels objectius a perseguir. Des de Catalunya ja es va fer un primer i significatiu gest just una setmana després de les eleccions. En l'última comissió de control al Parlament, el 30 de maig, el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Brauli Duart, va oferir fer informatius “específics i desconnectats” tant de ràdio com de televisió per al País Valencià mentre no reobri Canal 9. Duart va ser qui va reobrir la porta de la reciprocitat, amb la qual es “reforçaria la llengua i la cultura compartida”, a més de millorar la competitivitat comercial de les cadenes ampliant el potencial d'espectadors i oients. Pel president de la corporació audiovisual catalana, la més potent, l'anhelada reciprocitat implicaria recuperar “una TV3 i Catalunya Ràdio que als anys 80 i durant més de 25 anys milers de valencians van finançar amb l'adquisició d'uns repetidors que van deixar d'emetre el 2011”.
El nou govern valencià, una coalició formada per Compromís de Mònica Oltra i els socialistes valencians (PSPV) liderats per Ximo Puig, que en serà el president, també han mogut fitxa en positiu. Puig ha reiterat els últims dies la voluntat que TV3 es pugui tornar a veure al País Valencià: “Hem d'ampliar i sumar les relacions amb Catalunya.” En aquesta reconnexió també s'hi inclouen les emissions de Catalunya Ràdio, que no s'escolta en terres valencianes per la FM des de fa un any.
També a les Illes hi ha la voluntat d'estrènyer les relacions amb Catalunya, que els governs del PP s'han encarregat de dinamitar. Els partits d'esquerres PSIB, MÉS i Podem van tancar dimecres al vespre un pre-acord de governabilitat per a investir Francina Armengol presidenta del govern. El PSIB i MÉS sempre s'han mostrat partidaris de recuperar les emissions de tota l'oferta de TV3 a les Illes. Segons ha assegurat el líder de MÉS, Biel Barceló, en diverses entrevistes, els partits d'esquerres que negocien el nou executiu ja han inclòs aquest punt en el futur programa de govern. A les Illes es pot veure TV3, però des d'aquest abril es va perdre el senyal del Canal 3/24 i el Canal Super3/33. Des del PP es va argumentar el tancament per la nova apagada de la TDT, arran de l'entrada del 4G i la necessitat d'alliberar espai radioelèctric, però el cert és que l'Obra Cultural Balear havia suggerit una solució tècnica; reubicar IB3 als senyals insulars que, a més, afavoria les desconnexions illenques.
TV3, sense el segon múltiplex
L'entrada del 4G va obligar a reordenar el mapa de la TDT, una mesura que va servir també per apagar més el català a la televisió. El Ministeri d'Indústria no va trobar, a finals de l'any passat, cap “solució tècnica” per mantenir el segon múltiplex a TV3 (els quatre espais destinats al canal de l'alta definició, l'HD, i al reservat a l'anomenada reciprocitat amb les altres cadenes públiques de parla catalana). La decisió de Madrid ha obligat a la corporació catalana a llogar aquesta part de l'espai radioelèctric al múltiplex que gestiona el Grupo Godó per emetre TV3 en HD. On queda lloc per a la futura reciprocitat? L'única via per col·locar-hi més canals seria habilitar tot de múltiplexs locals que actualment estan inactius. Aquesta solució, que la Generalitat va descartar en el seu moment per a TV3 HD, necessitaria una inversió per assegurar una cobertura territorial correcta. Una altra opció, més viable, és comprimir el senyal del múltiplex on hi ha els canals en definició estàndard per fer-hi passar IB3 i el futur Canal 9.
Acords de reciprocitat
El 2010 el govern català va signar diversos acords de reciprocitat per garantir les emissions de TV3 fora de l'àmbit nacional: amb el govern d'Aragó, perquè es pogués veure a la Franja, i amb el d'Andorra. Des del 2012, l'Estat francès també va legalitzar les emissions de TV3 a la Catalunya del Nord. El 2009 es va signar amb el govern balear, però un any després es va haver de canviar pel canal internacional de TV3 per drets de producció aliena.
Les Illes: l'últim front
L'última gran escapçada televisiva en català ha estat a les Illes, on només es pot veure TV3 internacional, ja que aquest senyal no inclou esports, documentals ni films ni sèries de producció externa, pels quals només es tenen els drets per a Catalunya. En qualsevol cas, el tancament del Super3/33 i el Canal 3/24 a l'abril va suposar un afront contra el servei que ha de prestar una tele pública, segons el president de l'Obra Cultural Balear, Jaume Mateu. “Afecta tres puntals: l'educació amb l'oferta infantil, la cultural i la informativa.” A més, IB3 emet les ‘pelis' i sèries en castellà.
Reobrir Canal 9, però com?
Ximo Puig ja ha dit que és necessària una televisió pública valenciana però sostenible
Tant el PSPV com Compromís tenien en el seu programa electoral la reobertura de la ràdio i la televisió públiques valencianes, dos anys després del fos en negre, i enmig d'un procés de liquidació que fins ara ha costat 150 milions d'euros. Els dos partits d'esquerres han apostat per refundar una tele pública valenciana que tingui prohibit endeutar-se i evitar repetir els errors del passat. “Són absolutament necessàries una ràdio i una televisió públiques valencianes”, però “han de ser sostenibles i clarament, absolutament, radicalment i diametralment oposades a les que van ser en el passat”, ha manifestat el futur president Ximo Puig. Els socialistes valencians, que van recórrer el tancament de Canal 9 davant del Tribunal Constitucional per considerar-lo un “atemptat contra la democràcia”, a més ja posen data a la nova RTVV: el 9 d'octubre, diada del País Valencià.
En la refundació de Canal 9, però, hi ha discrepàncies entre Compromís i PSPV: els socialistes volen que la plantilla sigui menor de 900 persones, mentre que el partit de Mònica Oltra pretén negociar-ho amb el comitè d'empresa de la futura cadena. Pel que fa al consell d'administració, Compromís proposa que el president i el seu consell s'escullin per majoria de dos terços a la cambra valenciana; la permanència en el càrrec seria de sis anys. Hi ha, però, altres problemes que dificulten el camí de la reobertura, com ara les causes judicials que mantenen contra la RTVV el sindicat CGT per l'últim ERO sobre el seus treballadors. Falta també per resoldre la complexa liquidació. Compromís ha demanat al PP la seva immediata paralització, una acció realment simbòlica, ja que el procés fa que està tancat unes setmanes.