Tauromàquia

Doncs sí, era pre­vi­si­ble que després de la pesadíssima set­mana de toros a tota hora, la infor­mació de por­tada de tots els infor­ma­tius del ves­pre de diu­menge fos la cursa de braus set­ma­nal de la Monu­men­tal. Totes les emis­so­res van obrir amb això. Vaig fixar-me espe­ci­al­ment en el trac­ta­ment de Cua­tro, que acos­tuma a injec­tar bones dosis de demagògia dis­fres­sada de buida seri­e­tat a totes les seves infor­ma­ci­ons. Després de donar fe del que es va esde­ve­nir tant a dins com al vol­tant de la plaça de toros –és a dir, més o menys res de res– d'entre­vis­tar els tres tore­ros de la tarda i de donar veu un cop més a alguns dels esca­dus­sers mani­fes­tants que roman­ce­ja­ven per allà, ens van enta­fo­rar un vídeo sobre una escola cata­lana de tau­romàquia i vam conèixer alguns dels joves que hi apre­nen l'art de la fiesta. Atenció a les fra­ses que deia la veu en off: “Fa anys que s'esfor­cen llui­tant per un somni i els han dei­xat sense la meta que per­se­guien; els han dei­xat sense futur”. A mi, els toros m'impor­ten un rave, tant me fot si els pro­hi­bei­xen o no, però seria d'agrair que la ten­den­ci­o­si­tat no fos tan des­ca­rada i gro­llera. Per aca­bar de reblar el clau, per tan­car el bloc temàtic de deu minuts dedi­cat als toros, ens van infor­mar que la nit ante­rior un home bor­ratxo va morir a Gode­lla (al País Valencià) perquè un toro li havia tra­ves­sat el coll durant un cor­re­bou per cele­brar les fes­tes del poble. El detall que més els va impor­tar va ser el supo­sat estat etílic de l'indi­vidu. Per què? No en tinc ni idea.