llengua
El Pacte Nacional per la Llengua engega amb 25 entitats adherides
L’acord, amb l’horitzó del 2030, inclou destinar 255 milions ja enguany a mesures per fomentar l’aprenentatge i l’ús social de la llengua
Illa recorda que és un document obert i convida els que encara no s’hi han incorporat a fer-ho, en al·lusió a Junts i CUP
Fins a 25 representants de partits, entitats, agents socioeconòmics i col·legis professionals han signat aquest migdia el Pacte Nacional per la Llengua, el document que ha de guiar l’actuació del país en matèria lingüística en els propers anys, amb l’objectiu principal d’afavorir l’aprenentatge i sobretot l’ús social de la llengua a tota la societat. “El català ens necessita a tots, i per això el pacte és de tots”, ha destacat el president de la Generalitat, Salvador Illa, en un acte solemne a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, davant de l’expresident Jordi Pujol, d’alguns consellers, actuals i d’anteriors governs, i una munió de representants de la societat civil.
El document, de 138 planes i estructurat en nou grans blocs, incorpora una previsió pressupostària d’un mínim de 200 milions cada any fins al 2030, -255 ja al 2025, la xifra més alta que s’hi ha destinat mai- que es traduiran en mesures concretes i avaluables que el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, s’encarregarà de vetllar, i per les quals haurà de passar comptes anualment davant del Parlament. Entre el primer paquet d’accions que s’endegaran d’immediat destaquen una campanya de benvinguda als nouvinguts per informar-les sobre la realitat lingüística; la posada en marxa d’un grup de treball dins del Consell de Diàleg Social per preparar un pla específic de foment de la llengua en el camp laboral; la creació d’una línia de subvenció per fomentar l’aprenentatge del català en l’àmbit municipal, posant també a disposició dels ajuntaments un model de pla de gestió lingüística; un pla d’informació i assessorament en l’àmbit comercial o una nova campanya de gran abast a la tardor per estimular l’ús del català, entre parlants i potencials parlants. A més, en termes generals el pacte fa una crida a tots els municipis, entitats, institucions i empreses perquè se’l facin seu i desenvolupin els seus propis plans lingüístics, per la qual cosa se’ls posen a disposició els serveis del Consorci per a la Normalització Lingüística.
El Pacte Nacional per la Llengua neix amb absències notables, com les de Junts i la CUP, mentre entitats com Òmnium i Plataforma per la Llengua, que l’han signat, avui hi han enviat els vicepresidents i hi han expressat les seves reserves, advertint que estaran a l’aguait per garantir que es compleixi, i es millori. En tot cas, Illa ha deixat clar que el pacte “té les portes obertes per a tots els que s’hi vulguin sumar”, i serà una “reivindicació oberta i permanent per sumar a favor del català”. “Des d’avui tenim el deure compartit de dur el pacte del paper al carrer”, ha sentenciat. El document és fruit d’una feina impulsada el 2021 pel govern de Pere Aragonès, que va endegar un procés participatiu que va arribar a tenir més de 2.500 aportacions, sent el més participat dels últims vint anys.
Unitat contra el TC
Els partits signants del pacte l’han valorat positivament, amb matisos. El líder parlamentari del PSC, Ferran Pedret, ha destacat que “consensua un horitzó i uns instruments” i que els 255 milions per potenciar la llengua són “una xifra significativa”. A més, ha fet èmfasi en el fet que roman obert a noves incorporacions, fins i tot d’espais que ara hi han fet aportacions però no l’han signat, en al·lusió a Junts o CUP. “Val la pena donar un temps d’aterratge en el pacte”, ha reflexionat, ja que no voldria que es convertís en una “arma llancívola” entre els partits.
El portaveu adjunt d’ERC al Parlament, Jordi Albert, ha recordat que la llengua “no és una qüestió de partits”, i per això ha destacat que és bàsic que el text se’l faci seu qui l’ha d’aplicar, que és tothom que l’ha signat avui, i encara molts més col·lectius. D’aquí que ha subratllat que és “un punt de partida”, i també hagi estès la mà per “sumar noves adhesions en les properes setmanes i mesos”. “El volem allunyar de la mirada partidista”, ha asseverat.
En la mateixa línia, la líder dels comuns, Jéssica Albiach, ha proclamat que al pacte “no hi sobra ningú”, i ha destacat que el pla concreta objectius i accions a curt i mitjà termini, que el seu grup vol avaluar abans de negociar el pressupost del 2026 per veure quines exigències hi fa, tot i que els 255 milions d’ara són “un bon punt de partida”. “És important que el govern vinga al Parlament a explicar l’evolució del compliment del pacte”, ha assenyalat. Albiach és conscient del “retrocés social” de la llengua, per la qual cosa creu que s’hi ha de destinar l’esforç prioritari, i ha constatat que les necessitats “són moltes”, per exemple en el món de la salut o la justícia.
Després que Junts no s’hagi adherit de moment al pacte esgrimint que vol veure com acaben qüestions que veu cabdals com l’oficialitat del català a Europa o quina reacció té el govern davant una possible sentència del TC contra la immersió lingüística, els partits han fet pinya justament assegurant que una resposta conjunta serà bàsica, i que ha de partir del document signat avui. “El pacte nacional va molt més enllà, però també ens ajudarà a estar més blindats”, ha apuntat Albiach, que ha dit que si arriba una sentència desfavorable els comuns hi seran “per teixir aliances i donar una resposta forta i robusta”. “La millor resposta a la sentència és el que avui estem fent”, hi ha coincidit Albert. Pedret, pel seu cantó, ha garantit que el govern farà “tot allò que estigui a la seva mà” perquè l’escola garanteixi el domini de la llengua. “El pacte és robust, i els consensos hauran de presidir qualsevol resposta en el futur”, ha conclòs.
Reserves de les entitats
“Més val un pacte de mínims que un no pacte, és un punt de partida”, ha resumit el president del Ciemen, David Minoves. En canvi, altres hi han expressat més dubtes. És el cas de Xavier Dengra, vicepresident de la Plataforma per la Llengua, que s’ha alegrat pel pacte perquè segons ell ha de ser només “l’inici d’uns compromisos polítics que situen el català com a eix transversal del país”, i que “acosten les polítiques del govern” a les prioritats de l’entitat des de la seva fundació. Això sí, també ha advertit que el document “no és prou ambiciós en alguns àmbits”, com l’empresa, l’educació o la confrontació contra la catalanofòbia; que falten més recursos en algunes partides, més mecanismes d’avaluació i més concreció en els calendaris. “Vetllarem i fiscalitzarem que el pacte es compleixi”, ha conclòs.
