Ningú indiferent

Voldria felicitar l'equip de TVC que va estar al capdavant de les retransmissions de l'europeu d'atletisme de Barcelona. A mi cap de les proves m'interessava gens ni mica; algunes mai les entendré –javelina, pes, disc– però Arcadi Alibés, Xavier Bonastre, Jordi Robirosa i tot el personal que els acompanyava van estar a l'altura de les circumstàncies. Enhorabona.

Dit això, voldria dir també que somio una televisió en què estigui vetat, censurat, prohibit i perseguit dir “la veritat és que” cada tres paraules. Somio que la mandra, les paraules crossa, l'empobriment del llenguatge siguin històries passades. Somio que mai més es digui “unes merescudes vacances”. Somio que el presentador del TN no s'entrebanqui dues vegades en cada noticia que llegeix al teleprompter. Somio que mai més ningú dirà “tal cosa no ha deixat ningú indiferent”. ¿Creuen que és possible que ningú, mai més a la vida, utilitzi aquesta expressió? Sé que és complicat, que demano quimeres difícils de dur a terme, però com a mínim ¿podríem esforçar-nos perquè desaparegui de cròniques, crítiques i introduccions?

Desitjo que així sigui, desitjo que algú vetllarà algun dia per nimietats d'aquest tipus. Ja entenc que no deu ser fàcil inculcar amor i passió per la llengua, que comporta molt d'esforç i cert desgast. Quan arribi aquest dia de glòria prometo celebrar-ho amb xampany francès i sortir a brindar amb tothom qui passi pel carrer. Però sobretot, sobretot, el que puc prometre sense por d'equivocar-me és que no em deixarà indiferent.