La sueca Loreen surt com a favorita al festival d’Eurovisió

Esvaïda en bona mesura l’onada de soli­da­ri­tat que va sac­se­jar la pas­sada edició davant una Ucraïna aca­bada d’envair, Euro­visió torna aquest dis­sabte al ter­reny pura­ment musi­cal amb una pos­si­ble fita històrica si la sueca Loreen, la prin­ci­pal favo­rita, s’acaba pro­cla­mant gua­nya­dora. Si es com­plei­xen els pronòstics, la gua­nya­dora del fes­ti­val del 2012 amb Eup­ho­ria podria con­ver­tir-se en la pri­mera dona amb dues victòries. Fins ara només havia fet doblet un home, Johnny Logan, el 1980 i 1987. Si Loreen gua­nya, Suècia empa­ta­ria amb Irlanda com la gran potència del fes­ti­val amb 7 tri­omfs en total.

El seu tema Tat­too sonarà en novè lloc. El seu imme­diat per­se­gui­dor, almenys segons les apos­tes, és el fin­landès Käärijä, que actuarà poc després (lloc 13) amb Cha Cha Cha. La cata­lana Cha­nel, que l’any pas­sat va repre­sen­tar l’Estat espa­nyol i va acon­se­guir un meri­tori ter­cer lloc, té com a suc­ces­sora la can­tant d’Elx Blanca Paloma amb EaEa. Actuarà en vuitè lloc, just abans de la favo­rita, i ocupa el cinquè o sisè lloc a les apos­tes.

Durant la pri­mera mei­tat del fes­ti­val d’Euro­visió actu­a­ran altres pesos pesants com la fran­cesa La Zarra amb el tema disc Évidenm­ment (sisena) o l’italià Marco Men­goni amb la balada Due vite (onzè).

Per a la segona part que­den altres pro­pos­tes a tenir en compte, com la de la noru­ega Ales­san­dra o la isra­e­li­ana Noa Kirel, així com la de l’ucraïnès Tvorchi, que va ser esco­llit en un pro­grama retransmès des d’una estació de metro pels bom­bar­de­jos.

Pel que fa al con­curs, serà una edició amb menys bala­des que el 2022 a favor d’una presència més gran del folk con­tem­po­rani amb repre­sen­tants com Albània, Moldàvia, República Txeca o la mateixa Espa­nya, i certa recu­pe­ració del rock (Finlàndia, Austràlia i Ale­ma­nya).

La cançó austríaca de Teya & Salena Who the hell is Edgard? serà l’encar­re­gada d’obrir el torn d’actu­a­ci­ons una mica més tard de l’inici de la gala, pre­vist a la 9 del ves­pre, men­tre que l’àcida britànica Mae Muller tan­carà amb I wrote a song a les 26 cançons que com­pe­tei­xen.

Gran Bre­ta­nya va triar aquesta posició, una prer­ro­ga­tiva que té com a seu de l’esde­ve­ni­ment, que se cele­brarà per pri­mera vegada des del Liver­pool Arena, a la ciu­tat bres­sol dels Beat­les. Gran Bre­ta­nya acull el fes­ti­val davant la impos­si­bi­li­tat de fer-lo a Ucraïna, que sí que exer­cirà de co-amfi­tri­ona i veurà els seus vigents cam­pi­ons, Kalush Orc­hes­tra, pujar a l’esce­nari d’Euro­visió un any després.

Com a pecu­li­a­ri­tat, per pri­mera vegada a la història del fes­ti­val la votació popu­lar no estarà res­trin­gida a Europa i a Austràlia, de manera que ciu­ta­dans de països com els de Lla­ti­noamèrica podran recol­zar els seus artis­tes favo­rits, suports que comp­ta­ran al final com un sol país, resta del món, per ser sumats als dels altres països a con­curs.