Unes ‘joies' poc brillants

Tele 5 ha acabat per fi l'emissió d'aquest xou de telerealitat de segona que ha ideat per omplir l'estiu: Las joyas de la corona. Un xou –creat pel lluïment d'una de les muses creades per la pròpia cadena, Carmen Lomana– que no passarà precisament a la història. Ni per audiència ni per contingut. I que ha tingut el seu principal pecat en el fet de no ser en directe. Un xou d'aquest tipus que estigui gravat no té sentit, sobretot perquè l'audiència no pot votar. I en formats de telerealitat, el públic vol sentir-se'n part. A més, feia setmanes que s'havia filtrat qui guanyava, per exemple. És igual que alguns diaris diguessin “Azahara és la favorita” –quan qualsevol que seguís el programa sabia que no ho era–; si navegaves un xic per internet descobries que en realitat ja se sabia que era ella qui guanyava. El públic de la gala ho havia xivat.

Mirar en aquestes condicions la gala final li treia qualsevol tipus d'emoció. Va ser una gala llarga. Va començar amb sis concursants –gairebé la meitat dels participants inicials– i a partir d'aquí vinga anar fent invents per eliminar-ne i vinga discursos dels professors, amb la llàgrima massa fàcil. També hi va haver lloc per l'autèntica estrella del format: Lara, eliminada la gala anterior. Lomana fins i tot la va acompanyar a casa, sense amagar el favoritisme de l'espai cap a la noia.

I l'altra gran choni va ser la guanyadora. Des de fa unes setmanes Azahara va començar també a ser protagonista, però no pel que feia a l'escola sinó per polèmiques sobre la seva vida personal airejades als platós de Tele 5. No tinc clar que això no coincidís amb la gravació de la final.