Comunicació

El zàping

El ‘100' de ‘Mentes...'

El millor del capítol, rodó, va ser l'estructura

Un truc de les sèries policíaques d'investigació és construir personatges amb carisma. El fet de buscar el fet diferencial en el tipus de casos i en la manera de resoldre'ls serveix a l'inici però, amb el temps, cal saber anar més enllà de la simple resolució del crim –es vulgui o no, els temes, a la llarga, es fan un xic repetitius–, i cal fer que l'audiència també empatitzi amb els membres de l'equip policial. Com més temps passa, més l'audiència els coneix i més es pot jugar amb el bagatge personal de cadascú. Una de les sèries amb personatges més marcats és Mentes criminales, que ja he reivindicat altres cops (en un dels quals vaig lloar el capítol dedicat a una gran secundària, Penélope Garcia). No és estrany que, per celebrar el capítol número cent, emès dijous a Cuatro, s'hagi apostat per l'apoteosi d'una trama en què el màxim implicat és un protagonista (moltes altres sèries també ho fan), una trama que es preparava des del final de la temporada passada amb el duel entre El Destripador i el cap de l'equip, Hotch; però el millor de l'episodi –titulat simplement 100– va ser l'estructura i el guió. A l'inici et mostren, a càmera lenta i amb música efectista, una casa amb sang i cadàvers tapats, però no se sap ni on és ni qui són. Després, a través d'una investigació interna a Hotch, la resta de l'equip explica a través d'un flashback què ha passat. No han inventat res nou, però el capítol els va sortir rodó; molt intens, i no va perdre en cap moment la intriga, amb un final trist i emotiu i un clímax colpidor: Hotch, desesperat després d'haver vist la seva dona morta, mata l'assassí a cops.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.