El zàping
El ‘miracle' de Puente Viejo
La millor virtut de la nova sèrie és que els actors són desconeguts
El serial El secreto de Puente Viejo ha aconseguit el que semblava impossible: aixecar l'audiència de la tarda d'Antena 3. No és que el serial sigui res de l'altre món, però compleix amb el que s'espera d'una telenovel·la en aquesta franja i va tenir una molt bona carta de presentació en emetre el primer capítol en horari de màxima audiència. Va aconseguir l'objectiu: captar gent.
La comparació òbvia és amb Bandolera. També es va estrenar a la nit, també va tenir una audiència més que acceptable (que també feia dubtar sinó seria millor que fos setmanal nocturna) i també ha millorat els registres de la sobretaula. El seu cas, però, és molt menys espectacular, perquè competeix amb Amar en tiempos revueltos amb qui comparteix públic.
La comparació també és òbvia pel que fa a l'argument. Ara sembla que a l'Estat espanyol només es poden fer sèries de sobretaula (i d'altres horaris) d'època. A més, tant Bandolera com El secreto de Puente Viejo tenen una heroïna com a protagonista, decidida i avançada al seu temps, que arriba a un poblet rural i s'enamora d'un guàrdia civil/soldat.
Per mi la millor virtut de la nova sèrie és que els actors són desconeguts. Els actors de renom sempre són un reclam, però poden restar credibilitat als personatges si ja els has vist en papers precedents. En canvi, aquí no els pots associar a cap altra història i això, vulguis que no, li dóna més versemblança. Sempre que oblidis, és clar, els decorats de cartró pedra, les trames forçades, el llenguatge poc propi de l'època, etc. Però, com he dit a l'inici, és un serial de tarda i com a tal compleix perfectament.
