L'espia que va sortir de les cavernes

RTVE havia aconseguit una fita que anys enrere semblava impensable: agafar certa distància (no tota, és evident) del govern espanyol de torn i del partit que li dóna suport. És per això que resulta encara més inaudita l'abstenció del PSOE, artífex d'un nou model televisiu basat en la subtilesa dels missatges, més que la matusseria del famós Urdaci, i que procura controlar les dosis d'intoxicació per evitar que a l'espectador que no combrega amb l'ideari del que mana li surtin erupcions cutànies. Perquè és una evidència que, en alguns territoris RTVE, és l'únic canal públic que permet seguir un informatiu sense posar-se vermell de vergonya o d'indignació. Només cal veure Canal9, Telemadrid o el desafiament de María Dolores de Cospedal fitxant Nacho Villa, l'estrella de la Cope, per dirigir la televisió de Castella-la Manxa.

Que el PP utilitza els mitjans públics d'una manera barroera i ostentosa és tan clar com que l'endemà del 20-N els presentadors destacats dels espais informatius sortiran llampats de RTVE sense que els doni temps a recollir la taula. Però que el PSOE, que ha volgut donar mostres de rehabilitació, caigui en aquest parany és encara més condemnable. Amb actituds com aquestes el que queda és que la temptació de controlar, espiar i manipular la informació és intrínseca a la classe política i, mentre uns s'omplen la boca de bones intencions, els altres ja estan pensant a esgarrapar quatre vots més gràcies al fet d'haver pispat un minut més de pantalla. L'obsessió pel temps porta fins i tot al ridícul. El PP es queixava que Rubalcaba havia sortit molt més a RTVE des del maig. I on era Rajoy mentre la pantalla airejava la mala maror a casa del rival? Possiblement gaudint de les hores que la tele dedicava a la desfeta i la lluita de poder dins el PSOE.