Urbanisme
El govern aprova la llei per a l’Erradicació de l’Amiant, aturada per les eleccions del maig
El consell executiu ha aprovat aquest dimarts el projecte de llei per a l’Erradicació de l’Amiant a Catalunya, que ja havia aprovat l’anterior govern de Pere Aragonès i que no va arribar a tramitar-se per l’avançament electoral. El projecte de llei inclou abordar el problema de la presència de fibrociment, unes 800.000 tones en cobertes i entre 2 i 3 milions en total arreu de Catalunya, per accelerar-ne l’eliminació, en instal·lacions públiques el 2028 i en tot el país, el 2032. Així ho ha explicat la portaveu del govern, Sílvia Paneque, que ha recordat els efectes nocius per a la salut que provoca l’amiant (càncer de pulmó i fibrosi pulmonar, entre altres) i ha anunciat una dotació de 10 milions d’euros anuals per assolir aquest objectiu. També ha explicat que s’actualitzarà el mapa del cens de cobertes de fibrociment que el govern va publicar l’abril passat i que traslladarà als ajuntaments, a qui s’oferiran sessions formatives descentralitzades i atenció personalitzada a les administracions per oferir assessorament i suport tècnic per poder elaborar un cens propi i un calendari de retirada. De fet, segons un estudi de la Síndica de Greuges, només un 259 municipis (un 27%) han elaborat el cens i, d’aquests només un 3% han fixat un calendari. Del total de municipis només n’hi ha sis que hagin fet una feina detallada i completa sobre la presència d’amiant: Badia del Vallès, Flix, Masquefa, la Pobla de Segur, Ripoll i Sant Llorenç de la Muga.
Parlament
Un cop aprovat en el consell d’executiu, el govern transmetrà el projecte al Parlament per al seu debat i aprovació al llarg de l’any 2025, un procés que podria durar uns deu mesos. Paneque ha recordat que aquest tràmit era un dels punts inclosos en l’acord d’investidura amb ERC.
Un certificat
El nou marc jurídic dotarà les administracions d’una regulació comuna. A més, si no queda modificada en el tràmit parlamentari, contempla sancions de fins a 100.000 euros per a propietaris que incompleixin les ordres de retirada. També preveu crear un certificat de presència de fibrociment per a les transaccions de compra, venda o lloguer i un pla d’infraestructures que concreti quines caldrà impulsar per eliminar el fibrociment existent. Sobre els certificats per identificar l’amiant en l’àmbit privat, Paneque ha remarcat que s’ha de “mirar com articular-ho”, comptat sobretot amb les diputacions i les federacions de municipis, que han de ser “necessàriament institucions col·laboradores”. A la web de la Generalitat es pot consultar si en les teulades particulars hi ha amiant.
Paneque ha recordat que tot i que l’any 2002 es va prohibir l’ús, producció i comercialització de l’amiant, es va permetre el manteniment dels materials que ja estaven instal·lats o en servei fins a eliminar-los o fins al final de la seva vida útil, que està entre els 30 i 50 anys. Això vol dir que és un problema que s’anirà incrementant els propers anys, ja que l’amiant es va fer servir molt entre els anys 1960 i 1980 especialment a la indústria i la construcció. Un dels productes més utilitzats va ser el fibrociment, ciment barrejat amb fibres d’amiant, conegut popularment com a “Uralita”, i molt present a cobertes, envans pluvials, baixants i canonades.
L’estat de conservació de l’amiant pot dependre de diferents factors (la seva ubicació, l’exposició a fenòmens meteorològics, a vibracions, etcètera) i es requereix una inspecció tècnica per valorar si cal una retirada urgent o si es pot mantenir durant un temps limitat, sempre que estigui identificat i es faci un seguiment regular. La Unió Europea recomana que aquest material estigui retirat de tots els edificis públics i en els situats en zones sensibles l’any 2028, i el 2032 d’arreu.
On hi ha fibrociment?
Segons el mapa elaborat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) publicat l’abril passat, a Catalunya hi ha 122.460 cobertes de fibrociment, la major part amb amiant, que suposen una superfície de gairebé 40 km². Segons el mapa, s’ha detectat fibrociment en gairebé tots els municipis de Catalunya, 945 de 947, sigui a les cobertes o en altres parts dels edificis.
Pel que fa a la quantitat de tones, la ciutat de Barcelona ocupa el primer lloc, amb 17.716,01 tones. Just darrere trobem Terrassa amb 11.285,32 tones, Sabadell amb 10.934,55 tones, Lleida amb 9.317,93 tones i Manresa amb 7.763,54 tones.
Si es pren de referència el nombre de tones per habitant, el primer lloc l’ocupa Foradada amb 7.492 kg/per càpita, Oliola amb 5.618,8 kg/per càpita, Ivorra amb 4.653,5 kg/per càpita, Abella de la Conca amb 4.312,4 kg/per càpita i Sora amb 4.024,9 kg/per càpita.
