La caiguda d'Anita

Hi va haver una època en què era la reina del cor. Les seves exclu­si­ves es paga­ven a preu d'or i simultània­ment es feia l'esquerpa amb la premsa fent veure que volia con­ser­var la seva inti­mi­tat. Però els temps han can­viat, la crisi deu haver tru­cat a la seva porta i la gran Ana Obregón s'ha vist obli­gada a can­viar de modus ope­randi. En poc temps ha visi­tat La noria, La caja i Más allá de la vida per aire­jar tot allò que durant un temps supo­sa­da­ment havia guar­dat amb zel escru­polós. Obregón ha anat tibant la corda del mal gust par­lant de la seva relació amb Fer­nando Martín, el mític juga­dor de bàsquet que va morir en un acci­dent de trànsit. El cim de tot ple­gat va arri­bar amb la seva visita a la frau­du­lenta Anne Ger­maine i els seus exor­cis­mes de fireta. La senyora s'ha anat inven­tant un seguit de men­ti­des que atemp­ten con­tra tota lògica –amb supo­sats fills inclo­sos– i que no deuen fer cap gràcia als fami­li­ars de Martín i a la seva pare­lla en el moment de morir, Blanca Suel­ves. La gran Anita, l'esplen­do­rosa –és un dir– estre­lla d'antany, s'ha abai­xat els pan­ta­lons i ha con­ce­dit tot tipus de car­nassa. Però el millor de tot és la notícia que vam conèixer ahir. Tele­cinco ha rebut­jat la sèrie que Obregón els havia pro­po­sat. Ella hi havia d'inter­pre­tar una dona dolenta i pode­rosa a la qual, en morir, li era pro­hi­bida l'entrada al cel. Ah! Quina cura d'humi­li­tat! L'emis­sora que li fa ense­nyar les ver­go­nyes i posar-se en ridícul davant de tot­hom, li nega després el vehi­cle de lluïment que supo­sa­ria una sèrie pròpia. Justícia divina?