Aída a Sant Jordi

Absolutament fastigós el cas d'Aída Nízar, enviada a Sant Jordi per provocar els catalans embolicada amb la bandera espanyola i amb un sinistre punt de partida: “No els necessitem a Espanya”. M'expliquen que la situació va ser francament vergonyosa. Aída esperant el president Mas per increpar-lo i al mig de les Rambles, on va ser esbroncada i va haver d'intervenir la Guàrdia Urbana. Per sort no en veurem les imatges, perquè la direcció del programa ha decidit no emetre-les. Suposo que veuen la perversitat del tema. Perquè, a veure, qui li va comprar la idea? Qui la va enviar a Barcelona? Qui li va proporcionar la càmera? Suposo que la direcció del programa tenia més o menys una idea aproximada de quins serien els resultats, no? La mateixa direcció que divendres –quan Aída va fer publiques les seves intencions– es va afanyar a demanar disculpes per les absurdes paraules de la col·laboradora. La mateixa direcció que ha decidit posar-se exquisida i no emetre les imatges. Es pensen que som imbècils? Una cosa és ser un hipòcrita i jugar permanentment amb la doble moral, i una altra és prendre l'espectador per una ameba. I, per cert, els altres col·laboradors de Sálvame no s'estan de clavar bastonades a la seva companya. Diuen que no volen compartir plató amb ella i que els fa fàstic la seva presència. “Si algú és prescindible no és el poble català, sinó ella”, va etzibar Kiko Matamoros. Molt bé, nois, sou fantàstics, però només una coseta. Us penseu que sou millors que ella, oi? Doncs us donaré una noticia: no.