De la poma a l'aspartam

“Una poma al dia del metge et deslliuraria” recull una dita popular, però la saviesa dels avis també sol recordar que d'alguna cosa hem de morir. Sigui per la poma o per l'aspartam, el documental de Sense ficció emès dimecres per TV3 va tractar de la qualitat de l'alimentació, un debat poc difós: les tertúlies o els reportatges de menjar solen denunciar dietes miracle o recalcar la importància dels hàbits saludables entre adolescents. Si bé la seguretat alimentària es presta a la visió alarmista, el treball de Montse Armengou i Ricard Belis va tenir prou cura d'evitar traspassar el límit, però entenent que és un documental per a televisió i que cal “impactar” l'espectador. Impactar i fer que prengui consciència donant-li informació. Els punts de vista de científics, de responsables de la seguretat alimentària, del pagès i del ramader, del consumidor o de l'afectat estaven àmpliament coberts. Potser en excés es va tractar de la polèmica de l'aspartam i es van deixar altres debats que vénen de lluny, com ara els transgènics. Segurament dóna per a una segona part de Què mengem?. L'altre mèrit és el mateix documental: mirant-lo, perfectament es podria haver programat en la Noche temática i el podria haver signat la cadena Arte o la BBC. Sense ficció recull ara els fruits de la tasca educativa televisiva que ha fet TV3 al llarg d'aquests 30 anys: un 17,4% de quota ho avala. Quant al documental, tinc la sensació que els responsables de l'agricultura industrial seran, en el futur, el que els banquers representen ara.